La tercera pregunta

Tot i que aquest blog es centra en la utilització de les TIC en el procés participatiu que ens ocupa, és important fer una reflexió més metodològica sobre les qüestions que es plantejaran en la consulta.

Segons els acords als que han arribat la majoria de grups polítics de l’Ajuntament, el referèndum per a la reforma de la Diagonal inclourà una tercer pregunta. A manca de concreció, encara és d’hora, es parla que a més de les dues propostes de remodelació a escollir que sorgiran dels tècnics municipals hi haurà una tercera opció consistent en “no escollir cap de les dues propostes”, segons la nota oficial publicada en el blog d'i.de.a. Diagonal.

Què vol dir això? Que no agrada cap dels dos projectes? Que no es vol la reforma integral de la Diagonal, però sí una reforma més limitada? Que es vol deixar l’avinguda com ara està?

És desitjable una concreció al respecte, per a que els votants puguin avaluar el significat d’aquesta opció.

Per una millora en especialització del Blog i.de.a. Diagonal

Comentàvem en una entrada anterior que el web i.de.a Diagonal ha incorporat un blog que es va desenvolupant paulatinament, encara que no al ritme que seria desitjable atès el termini temporal del projecte i que ens anem apropant a la consulta final prevista pel més d’abril.

Tot i així, convindria reflexionar més acuradament sobre l’heterogeneïtat de continguts que està començant a presentar. Avui ofereix com a darrera entrada una de 13 dels corrents amb un resum de la proposta sobre la reforma de la Diagonal que presenten el Bicicleta Club Barcelona i el sindicat Comissions Obreres, a la que, malauradament, no es pot accedir directament, sinó visitant el webs de les dues entitats; i com, òbviament, la reforma de la Diagonal no és l’únic tema de preocupació d’aquestes, cal donar alguna volta pels seus llocs fins trobar la informació. Perdem temps, doncs, buscant la informació per a la que, de fet, ha nascut el Blog i.de.a. Diagonal. En el seu defecte, és cert que l’entrada incorpora enllaços al tractament que la premsa ha realitzat del tema. Per cert, si accedim al pdf de la presentació de la proposta a través del web de Bicicleta Club Barcelona podem comprovar que la proposta sí incorpora imatges virtuals de la possible nova Diagonal, tal com des d’aquí es trobava a faltar en entrades anteriors; qui consulti el projecte pot visualitzar els seus resultats.

Però les dues entrades següents no donen cap informació sobre la reforma de l’avinguda. La que precedeix a la ja comentada, data del dia 9 i ens informa sobre el projecte Barcelona 2159 per enregistrar missatges per a les generacions futures; l’anterior a ella, de 2 de novembre, informa sobre la celebració a Barcelona del Personal Democracy Forum Europa. És una manera de distreure al lector que busca informació sobre la reforma de la Diagonal. Aquesta voluntat de reflectir altres temes relacionats amb les noves tecnologies no és ni molt menys desmereixedora d’atenció, però seria més adient obrir una nova pestanya o un nou apartat en la columna dreta del blog destinada a contenir aquesta informació diversa no directament vinculada al seu propòsit.

Més ens allunyen de l’objectiu del Blog i.de.a. Barcelona els enllaços, o ,millor dit, el vincle concret elegit dels enllaços que s’estan publicant en la columna de la dreta. No sé si en el web de l’Ateneu Barcelonès, la Cambra de Comerç o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat es parla de la reforma de la Diagonal: sí que puc dir que si és així, la localització requereix massa paciència (en mitja hora no l’he trobat) en comparació amb la facilitat d’accés a la informació que s’atorga, i realment tenen, les noves tecnologies en general i Internet en particular. S’haurien d’haver seleccionat les adreces URL directes als temes relacionats amb l’objectiu del blog i no enllaçar amb la primera pàgina de cada institució. (En canvi, sí que s’ha utilitzat aquest mecanisme en l’enllaç que el Blog i.de.a. Diagonal ha efectuat amb el blog des del que escric –i que torno a agrair sincerament-, quan en aquest cas ens trobem, al meu entendre, en la necessitat contrària: si tot el blog parla del mateix, perquè enllaçar-lo en una entrada determinada –la de les caminades organitzades per la Diagonal- en lloc de la primera pàgina del blog?).

Algú va dir que l’excés d’informació crea desinformació; a més, afegeixo, el mal camí cap a la informació pot crear desinterès, si ens porten massa amunt i avall per accedir a un contingut concret. Perdem part de la potencialitat de les noves tecnologies.

Xarxes d’Opinió del FAD: Oriol Bohigas

La intervenció de l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas es caracteritza per una posició dubitativa en gairebé tots els temes que tracta sobre la reforma de la Diagonal sempre sota la idea genèrica que són els tècnics qui millor poden opinar al respecte, un cop analitzats els avantatges i inconvenients de diferents alternatives.

En línies generals, justifica una intervenció integral en la Diagonal donat el desordre actual dels diversos usos que se li donen, si bé aquesta reforma no pot ser presidida per la unió de les dues línies de tramvia (Besòs i Baix Llobregat); en tot cas, aquesta unió hauria de ser la conseqüència de la reforma, no el seu detonant. No és partidari, d’entrada, del tramvia, pel seu elevat cost i perquè la línia resultant seria massa llarga, encara que no concreta quins inconvenients planteja aquest segon aspecte. Planteja, en interrogació dubitativa, com la majoria de la seva intervenció, si les companyies concessionàries de les línies actuals de tramvia han pogut pressionar per a una reforma que permeti perllongar les línies. (A aquest punt, Ramon García Bragado, en la seva intervenció –veure l’entrada anterior-, contesta amb rotunditat que no hi ha hagut cap pressió dels actuals operadors). Es mostra més segur, en canvi, a l’afirmar que la circulació a Barcelona, en general, i la Diagonal, en particular, no és tant dolenta com en altres ciutats europees com París o Londres. Alhora, defèn que es mantingui l’arbrat actual.

Quant al procés participatiu endegat, comença advertint que ell no és partidari de la participació ciutadana amb un discurs que gira entorn plantejaments que podrien ser catalogats d’elitistes: ni que la gent volgués, difícilment podria analitzar el projecte, perquè no entén els plànols.

En aquest punt convindria recordar el potencial, no utilitzat ara per ara en i.de.a. Diagonal que suposen les noves tecnologies, mitjançant les quals podrien aproximar-se representacions visuals de diferents alternatives, sense tenir que anar a consultar plànols detallats, apropant-se la informació als ciutadans. Aquesta idea, en relació a la Diagonal, ha estat apuntada per l’assessor de comunicació Pau de Riba en el seu blog.

Tot i aquest començament més aviat contundent, Oriol Bohigas matisa posteriorment el seu concepte de participació, iniciant-lo a través de la consulta amb diversos grups de tècnics (RACC, Col·legi d’Arquitectes, universitats…). Tímidament, inclou la possibilitat d’una consulta, sense concretar, als ciutadans, en la qual es presentin els avantatges, inconvenients i costos de les diferents alternatives, per arribar a comentar, finalment, que en tot cas podria parlar-se de diferents nivells de participació en funció dels col·lectius implicats.

Efectivament, en temes d’especial contingut tècnic, la consulta ciutadana només pot se possible amb plantejaments clars i entenedors de les qüestions a debatre.

L’argumentació d’Oriol Bohigas pot trobar-se també en el següent article del diari El País.

Xarxes d’Opinió del FAD: Ramon García Bragado

Encara que trenquem l’ordre d’aparició en les Xarxes d’Opinió del FAD, començarem per resumir l’aportació del Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, pel que la seva opinió pot tenir de posició inicial del promotor de la consulta.

El Regidor comença la seva intervenció amb la idea d’una certa obsolescència de la Diagonal, amb una forta sobreutilització i preponderància del tràfic privat. El que es planteja amb la seva reforma és definir l’avinguda pels propers cent anys, en un model que la configuri com a gran passeig que doni preferència als vianants, el transport públic i els desplaçaments amb bicicleta. Creu que l’Eixample pot absorbir la reducció del transport privat si es planifica be. El transport públic ha de poder connectar directament els dos extrems de l’avinguda, pel que es planteja alguna línia de transport que la recorri, sigui o no el tramvia. Si és aquest darrer, ha de ser un model sense catenària elevada.

Respecte el procés participatiu, fa èmfasi que l’Ajuntament sempre consulta les seves decisions i planejaments amb els interessats, a través de les diverses associacions que formen l’entramat participatiu de la ciutat.

La consulta que ens ocupa s’articula en dues fases: una d’enumeració per part dels ciutadans dels elements que ha de tenir la nova Diagonal i que s’ha efectuat fins a 30 de setembre i una altra d’elecció entre dos projectes que seran elaborats pels tècnics de l’Oficina de la Diagonal, creada a l’efecte, votació que en principi tindrà lloc el mes d’abril.

Fa èmfasi en que la consulta s’efectuarà exclusivament per mitjans electrònics, però no explica perquè s’exclou qualsevol possibilitat de votació per urna física. Com dèiem en una entrada anterior, és important que la introducció del vot electrònic es faci en subsistència del sistema tradicional d’urna, tant

Al tema també apuntat en una de les primeres entrades d’aquest blog sobre la possibilitat que puguin votar també aquelles persones no empadronades a Barcelona però usuàries de la Diagonal (en algunes ocasions molt més usuaris que molts empadronats), el Regidor diu que és un tema no resolt, sense donar més detalls.

La Diagonal al FAD: opinions d’experts en àudio

El blog que s’ha insertat en el web i.de.a Diagonal del que parlava el dia 10 ha incorporat a la “pàgina principal” un enllaç amb les Xarxes d’Opinió del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) on s’inclouen documents d’àudio recollint les opinions d’experts de diversos àmbits sobre la reforma de la Diagonal, tant pel que fa als aspectes urbans de la proposta (urbanisme, mobilitat, transport públic…) com al procés participatiu en sí.

Aparentment les opinions recollides no representen cap “postura oficial” sobre el tema, podent-se escoltar diversos punts de mira.

En les properes entrades resumiré les aportacions efectuades (fins ara són sis), centrant-nos en l’objecte d’aquest blog: la participació ciutadana. Com a mancança del recurs que comentem no es poden efectuar comentaris a aquestes opinions en el propi espai del FAD, però si algú vol manifestar el seu parer, en el seu defecte el podeu incorporar a cadascuna de les entrades que escriuré, una per cada personatge.

De totes maneres, és una nova i valuosa aportació d’i.de.a. Diagonal al debat sobre la reforma de la Diagonal.

Català-castellà en i.de.a. Diagonal

Potser és massa aviat i m’anticipo i ja s’està treballant en el tema; o no. En alguns indrets de la versió castellana del web i.de.a. Diagonal, els enllaços porten a documents escrits o parlats en català. L’exponent més destacat és el nou blog que comentava en l’entrada anterior. La versió castellana del web condueix al mateix indret que la catalana, la presentació i les aportacions a aquest blog són en català. Com suposo que l’única entrada fins a la data del blog, recollint diverses opinions sobre la reforma de la Diagonal, ha estat elaborada pels seus coordinadors, perquè no es tradueix al castellà?

Ja assenyalava en una entrada anterior, al parlar del nivell de participació fins ara registrat, la importància del model de vot electrònic d’Estònia. Fabian Breuer i Alexander H. Trechsel (2006), en l’”Informe al Consell d’Europa sobre la votació electrònica en les eleccions locals d’Estònia el 2005” assenyalen, com a una de les seves recomanacions, que l’idioma rus sigui incorporat a la web electoral, donat el nombre important de persones que el parlen a Estònia (la quarta part de la població) i el baix nombre, en proporció al seu total, d’electors amb el rus com a primera llengua que van utilitzar el vot electrònic. A les eleccions legislatives del 2007, el web de votació va incorporar funcions eminentment explicatives en rus, però el procés de votació electrònica no estava en rus. En el seu informe en relació a aquests darrers comicis, Alexander H. Trechsel (2007) insisteix en el tema.

Per experiència sé què és “pesat” traduir el mateix que un ha escrit a altres idiomes, però si es vol que el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal sigui el màxim d’obert als ciutadans, no és pot excloure per raó d’idioma la possibilitat de participar-hi d’una forma senzilla, amb el propi idioma. L’entrada actual del nou blog incorporat a i.de.a. Diagonal, només en català, limita aquesta participació en el fòrum que al seu voltant pugui crear-se.

El blog des del que escric, té versions catalanes, castellanes i angleses en WordPress i Blogger. Les castellanes són quatre cops més llegides que les catalanes des de servidors ubicats a Catalunya, segons el meu comptador.

Clar que és qüestió de prioritzar: idioma o possibilitats de participació, i aquest blog és dedica al segon aspecte.

El web i.de.a. Diagonal s’anima

No sé si a la dinàmica del web i.de.a Diagonal se li ha aplicat una mena de “jornada de reflexió” mentre els ciutadans podien efectuar els seus suggeriments, limitant la capacitat participativa en el que fa referència a les possibilitats d’intercanvi d’opinions entre els interessats, però un cop finalitzada aquesta fase del procés el web ha experimentat un gir important en el que aquí ens ocupa, les possibilitats de les TIC en aquests tipus de consultes.

Des de la primera pàgina del web

es pot accedir a un nou blog que s’ha incorporat (sense adreça pròpia, pel que no es pot transcriure) amb la següent capçalera:

A la “pàgina principal” es presenten novament els tres documents en format pdf que varen sustentar les sessions presencials d’informació sobre l’actual Diagonal, als que ens vàrem referir en una entrada anterior (ubanisme, mobilitat i comerç). En aquest cas, però, l’enllaç a aquest document va precedit d’un resum sobre les seves conclusions, pel que les dades que conformen majoritàriament els documents pdf resulten més entenedores pel públic en general, superant així en part la mancança que en aquella entrada posàvem de relleu.

A la pàgina de “noticies” es presenta un resum de com s’ha instrumentat fins el moment el procés participatiu, recollint l’opinió dels ciutadans en uns qüestionaris que també hem comentat amb anterioritat.

Una de les novetats importants, als nostres efectes i més enllà del paper informatiu del blog fins ara apuntat, està en la tercera pàgina de blog, l’anomenada “i.dee.s rebudes”. En ella es recull una primera entrada amb nou de les aportacions fetes, sobre la que es pot fer un comentari, com en la majoria d’entrades d’un blog. Donada la diversitat d’opinions recollides en aquesta entrada, potser hagués estat millor efectuar una entrada per a cada opinió, de manera que els comentaris poguessin ordenar-se juntament amb l’opinió a la que facin referència.

Finalment, quant les pàgines del blog, a la darrera, “contacte”, s’ofereix una adreça de correu electrònic per a contactar amb els organitzadors del procés, que prometen contestar en 48 hores.

A la columna dreta de cada pàgina, s’hi troben seccions habituals en molts blogs. El primer apartat permet remetre’ns directament als documents pdf esmentats més amunt, descriptius de la situació actual de l’avinguda. El segons presenta la possibilitat de sindicació de continguts a través d’RSS amb les entrades o comentaris del blog. El tercer, “enllaços” s’ofereixen accessos a diverses webs més o menys oficials que es refereixen al tema, entre elles la de “Blog Barcelona” que ja fou discutida aquí amb anterioritat. En la quarta, sota el títol “parlen de Idea Diagonal” hi ha un vincle amb un article del diari “La Vanguardia” i un amb el blog d’un servidor (versió WordPress), detall que s’agraeix. La darrera secció d’aquesta columna dreta resulta també especialment interessant, ja que permet enllaçar amb tres iniciatives semblants de participació sustentada en la Xarxa desenvolupades a Berlin, Glasgow i Londres, pel que a més de resultar pràctic pels propòsits municipals, pot ajudar a augmentar el coneixement d’aquests tipus de procés.

Animo des d’aquí als lectors a aprofundir una mica en les possibilitats d’aquest nou blog dins el web i.de.a. Diagonal, que si no estic equivocat, porta només cinc dies de funcionament. Ara sí que pot començar a parlar-se d’una eina que més enllà de la informació pot fomentar el debat sobre la remodelació de la Diagonal. Necessitat més opinions de les que han formulat els ciutadans, no només les nou fins ara representades, i, sobretot, la participació dels que estiguin interessats en la iniciativa.

Bona proposta: caminar la Diagonal

Tot i que aquest blog intenta centrar-se en la utilització de les TIC en el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal, avui vull donar a conèixer una interessant iniciativa del Museu d’Història de Barcelona i del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: treballar la Diagonal des del seu interior, caminant per ella. Vindria a ser alguna cosa així com el que els sociòlegs en diuen un “treball de camp”. Què millor, per imaginar-la, que recórrer-la poc a poc, fixant-se en la seva amplada, les seves cruïlles, els seus espais a repensar?

Ni en el web del Museu d’Història ni en el del CCCB consta ara per ara aquesta proposta, però properament la podreu trobar, així, com, és d’esperar, en i.de.a. Diagonal.

Reflexions sobre les dades de participació a 21 de setembre

Per primer cop s’han donat dades de participació en la fase actual del procés participatiu sobre la reforma de la Diagonal, la de recepció d’idees per part dels ciutadans. Tampoc en aquest cas s’ofereix la informació de forma assequible fàcilment a través del que hauria de ser el canal principal de comunicació del procés: el web dissenyat especialment per ell. En lloc d’una entrada específica pel tema, l’estadística es presenta en el dossier de premsa al que al·ludíem en l’entrada anterior respecte els resultats del procés participatiu dut a terme a les escoles.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, fins el dia 21 de setembre han opinat sobre la reforma de la Diagonal 25.246 persones omplint el qüestionari al que ens referíem en una entrada anterior, que d’acord amb les darreres dades de població de la ciutat representarien un 1,8% dels ciutadans amb dret a vot en el referèndum amb el que conclourà el procés participatiu: els empadronats de més de 16 anys. Les opinions rebudes, per canals de transmissió, han estat 23.170 omplint físicament el qüestionari i dipositant-lo en els llocs habilitats al respecte, 1.473 per Internet a través del web i.de.a. Diagonal i 603 per telèfon. La participació electrònica, per tant, és del 5,8% sobre el total de respostes rebudes.

Estonia és el primer país de món, i únic fins ara que jo sàpiga, que ha efectuat votacions electròniques serioses en les eleccions locals del 2005 i parlamentàries del 2007. Dic serioses, perquè més enllà de proves pilot en determinades taules electorals i grups específics d’electors, a Estònia el vot electrònic és possible per a tothom que vulgui utilitzar-lo. Doncs bé, del total de vots emesos, l’any 2005 un 2% foren electrònics; el 2007, el percentatge va augmentar al 5% (vegi’s Ülle Madise (2007) i Tarvi Martens (2007)). Per tant, la participació via web que ha registrat fins ara el procés de consulta de la reforma de la Diagonal és més que acceptable, en una modalitat que encara està en els inicis de la primera etapa. Probablement, la participació electrònica en aquest procés estarà per sota d’aquest atès que l’Ajuntament està intensificant la presència física de dinamitzadors de la iniciativa, qüestionari en mà, durant les festes de la Mercè, festa major de Barcelona.

Però aquestes dades favorables al procés, haurien de ser també tingudes en compte pels organitzadors de la consulta, que ara per ara mantenen que la fase final, el referèndum sobre dues iniciatives concretes, s’efectuï només per votació electrònica: el 94,2% dels participants en la recol·lecta d’opinions prèvies als projectes a votar han participat omplint físicament el qüestionari. De fet, pel que fa a la introducció de sistemes electrònics de votació, és important respectar un principi d'implantació progressiva en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició recomanada per la majoria de la literatura al respecte, tal com sintetitzen Batlle, Borge i Josep M. Reniu (2007) en els seus treballs.

Referències:

BATLLE, Albert; CERRILLO, Agustín (2007). “TIC i processos polítics”. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

BORGE BRAVO, Rosa (2005). "La participació electrònica: estat de la qüestió i aproximació a la seva classificació" [article en línia]. IDP. Revista d'Internet, Dret i Política. Núm. 1. Pàgs. 1-14. UOC. Barcelona. [Data de consulta: 11/11/2006]. <http://www.uoc.edu/idp/1/dt/cat/borge.pdf>

MADISE, Ülle (2007). “Internet Voting in Estonia Free & Fair Elections”. [presentació en línia]. Estonian National Electoral Committee. [Data de consulta: 9/5/2007]. <http://www.vvk.ee/engindex.html>

MARTENS, Tarvi (2007). “Internet Voting in Practice”. [presentació en línia]. Estonian National Electoral Committee. [Data de consulta: 9/5/2007]. <http://www.vvk.ee/english/tarvi0303.ppt>

RENIU i VILAMALA, Josep M. (2007). "Oportunitats estratègiques per a la implementació del vot electrònic remot" [article en línia]. IDP. Revista d'Internet, Dret i Política. Núm. 4. Universitat Oberta de Catalunya. [Data de consulta: 28/3/2007]. <http://www.uoc.edu/idp/4/dt/cat/reniu.pdf>

“Infants i joves imaginem la Diagonal”

El web participatiu i.de.a. Diagonal que estem comentant dóna a conèixer una exposició que es va inaugurar el proppassat dia 21 a la Sala Ciutat sobre el procés participatiu que s’ha efectuat a 23 escoles de la ciutat, per a que els seus alumnes opinin sobre com els hi agradaria que fos l’avinguda remodelada, sota el nom “Infants i joves imaginem la Diagonal”.


L’exposició, limitada, gairebé minimalista pel meu gust, però quina visita recomano (en un quart d’hora està vista), ja que alguna curiositat pot trobar-se, mostra en uns murals les principals idees que els infants i joves transmeten sobre la nova avinguda, per passar, tot seguit, a un espai on es poden observar amb més deteniment les propostes, compostes, si no recordo malament, per 96 cartolines on els participants han enganxat figures representatives dels usos que voldrien que es donés a la via sobre un plànol d’un parell de carrers de la Diagonal. Un vídeo sense so de menys de cinc minuts intenta explicar com es van desenvolupar les sessions a les escoles.


Naturalment amb un ús adequat de les possibilitats d’Internet, no caldria que us anés explicant tot això: us ho trobaríeu reproduït al propi web oficial del procés participatiu. A part de la ressenya informativa que he enllaçat, en una altra i.de.a. Diagonal resumeix la sessió que l’Alcalde va mantenir amb alguns dels participants en un saló municipal: res més. Fins i tot en la secció de notícies del web municipal general hi ha més informació que en el web participatiu: un vídeo presenta l’acte dels alumnes amb l’Alcalde i un dossier de premsa ofereix les principals idees comunes exposades pels alumnes; aquests documents també podrien estar accessibles des d’i.de.a. Diagonal, com ho podrien estar les 96 cartolines resultants dels debats i els murals de l’exposició. Una eina molt didàctica, però més difícil de mostrar per temes de dret a la pròpia imatge, i més en el cas de menors d’edat, seria exposar vídeos amb els debats que es van produir a les aules on realment podríem tots plegats conèixer l’opinió de qui, com bé diu l’Alcalde en la seva trobada amb els autors, seran els futurs usuaris de la nova Diagonal que es vol tirar endavant.

Plataforma Diagonal per a Tothom

Ja he comentat en ocasions anteriors la manca d’interactivitat que presenta la web i.de.a. Diagonal. Ara per ara és un espai informatiu que recopila historia, fotografies i vídeos, però no presenta cap possibilitat de deliberació, ni sobre el seu passat, present o futur, malgrat les possibilitats que ofereix Internet. En línia, en definitiva, amb la majoria de webs institucionals: informació sense possibilitats debat.

Novament la iniciativa particular s’ha mostrat dinàmica per a donar a conèixer, en aquest cas, les seves propostes. Si anteriorment em referia al Fòrum del Transport Català, enllaç que podeu trobar en l’apartat Debats a la Xarxa, com espai d’intercanvi d’opinions, avui us presento les propostes concretes que sobre una possible nova Diagonal efectuen des de la Plataforma Diagonal per a Tothom tant la pròpia plataforma, integrada per diverses associacions, com, en relació concreta a l’ús de la bicicleta, un dels seus components, el Bicicleta Club de Catalunya. A més, es pot consultar l’entrevista que avui publica l’edició digital del diari La Vanguardia amb el portaveu de la plataforma.

Perquè no es pot obtenir aquesta informació a la web participativa oficial i.de.a. Diagonal? Manca molt temps per la consulta del mes d’abril i els ciutadans interessats podrien anar considerant alternatives concretes.

Manca d’enllaç entre el Blog Barcelona i el web i.de.a Diagonal

Ja hem fet referència a la manca de possibilitats d’interrelació entre les persones interessades en intercanviar opinions sobre la reforma de la Diagonal que es posa de manifest en el web oficial del procés participatiu, i.de.a. Diagonal.

Però quina ha estat la sorpresa (o no sorpresa) al comprovar que en el Blog Barcelona, blog oficial de l’Ajuntament de Barcelona, hi figuren diverses aportacions sobre la reforma de la Diagonal. No seria bó, aprofitant les possibilitats de les TIC, com a mínim enllaçar en el web i.de.a. Diagonal els comentaris del Blog Barcelona relatius a la reforma de la Diagonal?

Si em permeteu jo sí que ho faré en aquest espai. Veureu que a la columna dreta d’aquest blog, com a “Blog Barcelona” apareixen dos enllaços, un que condueix a la pàgina principal del blog, però on no figuren localitzables les entrades referides a la reforma de la Diagonal, i un altre que porta a un nou blog que he creat sota el títol “La reforma de la Diagonal en el Blog Barcelona” i que enllaça en cada entrada amb una de les aportacions que sobre la reforma de la Diagonal s’han fet al Blog Barcelona. Aquestes entrades les he localitzat a través del cercador del Blog Barcelona. L’aniré actualitzant per a que no tingueu que fer tanta feina, perquè en el núvol d’etiquetes del Blog Barcelona tampoc hi tenim la “reforma de la Diagonal” per triar.

Nou recurs: unblogenred.es

He localitzat el blog de red.es, organisme del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio encarregat d’impulsar la societat de la informació. A a més del tema que ens ocupa, en unblogenred.es pot trobar-se informació i opinions sobre temes diversos relacionats amb la societat de la informació. L’entrada destinada al procés participatiu sobre la Diagonal no és que generi molt debat fins ara.

Nou recurs: Fòrum del Transport Català

En una entrada anterior feia referència a la manca d’interrelació amb i entre els ciutadans que ara per ara es troba a faltar al web oficial del procés participatiu i.de.a. Diagonal. La veritat és que el GoogleAlert, que m’ajuda a localitzar informació a la Xarxa sobre el tema que ens ocupa, no es gaire prolífic a mostrar resultats satisfactoris. Però a part d’algunes aportacions puntuals a comuninats virtuals, mereix especial atenció, per les aportacions sistemàtiques al tema dels seus col.laboradors, el Fòrum del Transport Català que deixo enllaçat en un nou apartat “Debats a la Xarxa”. Representa el que trobo en falta al web oficial: un espai realment de discusió entre els que hi vulguin col.laborar sobre el que ha de ser, no ha de ser, pot ser o no pot ser l’Avinguda Diagonal. Aquesta és el veritable potencial de la participació electrònica: crear un lloc d’idees, però públic, obert a tothom, no restringit a l’organitzador oficial del procés participatiu, com succeix amb la butlleta no visible per a la resta de participants en el procés que properament analitzarem.

i.de.a. Diagonal (2) – Manca d’interrelació

Una de les característiques principals d’Internet, especialment des de l’anomenada Web 2.0, és la possibilitat d’interrelació entre els seus usuaris, sigui a través de blogs, fòrums de discusió, missatgeria instantània o altres eines.

Cal pensar doncs si un procés de participació ciutadana electrònica, fonamentat en bona mesura en una web creada específicament a l’efecte, no hauria de contemplar un espai destinat a recollir els comentaris dels ciutadans, més enllà de la secció “El ciutadà pegunta“, que conté cinc qüestions plantejades per transeunts i respostes per tècnics municipals. Aquest apartat, a més, roman estàtic des de fa més de quatre meses, el 16 de març concretament, quan es va publicar el lloc per primer cop: les mateixes cinc persones, amb la mateixa pregunta, amb la mateixa resposta. I no és que els ciutadans no escriguin, és que no poden fer-ho.

Més llibertat de participació hi ha al grup fotogràfic “Penja les teves fotos de la Diagonal” on sí que s’hi pot accedir des de l’aplicació Flickr, però és una mostra fotogràfica.

i.de.a Diagonal (1) – Presentació. Desaprofitament d’eines audiovisuals.

Amb aquesta entrada començarem a analitzar el web i a veure les seves possibilitats i mancances com a eina de participació.

La pàgina de presentació consta de quatre parts: una capçalera i tres columnes. La capçalera inclou els enllaços a les quatre grans seccions del web, que examinarem en entrades futures: “Procés participatiu”, “Tot el que has de saber de la Diagonal”, “Perquè creem la nova Diagonal” i “Què és i.de.a. Diagonal”.

El contingut d’aquesta pàgina s’explica en una entrada del propi web, de manera que no ens estendrem en detalls sobre la seva estructura. En síntesi, la columna de l’esquerra dóna accés a les eines participatives, la del centre recull les principals notícies sobre el procés (o, més sovint, recordatoris sobre el contingut del web) i la de l’esquerra dóna accés a pàgines d’especial interès informatiu del web.

A data d’avui, aquesta darrera columna ofereix un vídeo de 57 segons amb imatges de la Diagonal, en les que jugant amb la velocitat de la càmera sembla que es reivindiqui la transició del batibull diari a una tranquil·litat, gairebé relaxant: la anomenada, en vocabulari actual, pacificació urbana.

En l’enllaç del mig de la tercera columna es perd una oportunitat d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies per propagar el coneixement. Sota el títol “Et vas perdre les sessions formatives?” ... “Descarregat aquí tot el material” s’accedeix a tres documents en format pdf oferint les imatges que van acompanyar les exposicions dels diferents ponents en les sessions informatives que es van dur a terme durant els mesos de març i abril, que ja s’han comentat en una entrada anterior. Les sessions es van articular en quatre ponències i al final de cadascuna es va obrir un torn de preguntes. Tenint en compte que la capacitat tecnològica de l’Ajuntament de Barcelona permet la retransmissió en directe les sessions plenàries del Consell Municipal en el seu web, així com el seu visionat en diferit, es fa difícil entendre com “tot el material” de les sessions formatives es limita a les fitxes, alguns cops només amb imatges sense comentar, que acompanyaren l’exposició dels ponents. Per a una persona no iniciada en l’anàlisi de l’urbanisme, la mobilitat i el comerç de la zona de la Diagonal no és gens fàcil recomposar el discurs dels ponents, ni extreure conclusions a partir de les seves presentacions visuals, més enllà d’obtenir algunes dades curioses sobre aquests temes. No hagués estat més divulgatiu permetre l’accés a un enregistrament audiovisual íntegre de les sessions?

La darrera secció de la tercera columna enllaça amb una pàgina del web sobre l’art públic que es pot trobar a la Diagonal, que ja examinarem en el seu moment.

La columna de l’esquerra, destinada a les eines participatives dóna accés directe a la butlleta de participació, que comentarem abastament més endavant, i a un recull fotogràfic sobre la Diagonal en el que els lectors poden incloure les seves fotografies a través de l’aplicació Flickr de Yahoo.

Diversificació dels canals de participació i superioritat del lloc web

El proppassat dia 8 es va activar la segona fase del procés de consulta per a la reforma de la Diagonal: la recepció d’aportacions ciutadanes. Finalitzada la primera etapa, les sessions formatives, ja comentades en una entrada anterior, i després del parèntesi de les eleccions europees, també recollit en aquest bloc, s’està posant a disposició dels ciutadans un milió de butlletes impreses amb una petita enquesta que permet exposar l’opinió sobre el tema.

És important, pel que dèiem en referència al vot electrònic, la diversitat de canals que en canvi s’utilitzen en aquesta fase. Les butlletes prenen forma de tríptic, en el que figuren nou preguntes que analitzarem detingudament en entrades futures, i que són repartits a totes les llars de Barcelona, a més d’estar disponibles en les oficines d’atenció al ciutadà, en els equipaments propers a la Diagonal, en els transports públics que circulen o creuen la Diagonal i en la pròpia avinguda de la mà d’informadors que s’han desplegat en ella. Així doncs, pel ciutadà individual que no pot assistir a sessions presencials que es portaran a terme en les reunions de diversos òrgans de participació ja existents (consells sectorials, consells de barri, taules amb associacions de veïns...) es garanteix que li arribi la possibilitat de manifestar la seva opinió a través d’aquest tríptic.

En línia amb la universalització dels canals de participació en aquesta fase de recollida de propostes, també s’ha obert la possibilitat de contestar el qüestionari telefònicament.

Si el mecanisme de vot del referèndum en que es materialitzarà finalment la consulta s’ha circumscrit al vot electrònic, remot o presencial, la recollida d’idees prèvies a la formalització dels projectes a escollir s’efectua per mitjans no exclusivament electrònics.

En aquest punt, pendents de provar el canal telefònic, es posa de manifest un avantatge de l’ús del lloc web en relació al paper imprès. El tríptic, desplegat, té una mida de DIN A4, on una de les seves cares des destina a recollir l’opinió del participant i l’altra és la que conforma la portada, contraportada i resum del procés. Fruit d’aquesta condensació, les dues preguntes que es presenten en format obert, sense llista d’opcions que marcar, només permeten escriure en quatre línies de nou centímetres cadascuna. Mentre, les mateixes dues preguntes, contestades a través del web, permeten respostes com a mínim de la mateixa extensió que aquesta entrada. El nivell de descripció possible de les respostes obertes, per tant, és molt superior en la participació electrònica que en la de paper.

Vot electrònic, exclusivament?

La Mesura de govern sobre el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal estableix que la consulta ciutadana s’efectuarà mitjançant vot electrònic de forma exclusiva. És oportuna aquesta aposta?

En principi no ho tinc clar. Potser són masses novetats alhora. La primera consulta ciutadana directa amb possibilitat de votar de forma individual que no correspon a unes eleccions o a un referèndum sobre un gran tema nacional... i votar electrònicament?

Estònia, país capdavanter en utilitzar el vot electrònic en unes eleccions (més enllà dels assaigs experimentals circumscrits a una petita representació de l’electorat) utilitza simultàniament el vot electrònic amb la tradicional urna. Com assenyalen Fabian Breuer i Alexander H. Trechsel en el seu Report for the Council of Europe. E-Voting in the 2005 local elections in Estonia o, en general, fóra el marc estonià, Albert Batlle i Agustín Cerrillo (“TIC i processos polítics”, editat per la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. 2007), Rosa Borge (2005) o Josep M. Reniu (2007), la implantació del vot electrònic ha de ser progressiva, en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició. Al cap i a la fi, la divisòria digital existeix. Per molt que el vot electrònic remot a través d’Internet es complementi amb un sistema electrònic presencial instal·lat en els col·legis electorals (segur que amb el necessari assessorament també presencial de voluntaris), alguns col·lectius poden veure’s exclosos al buscar la urna i no trobar-la, per motius culturals o generacionals, com assenyala Pippa Norris (2002).

De vacances per les europees

Llegeixo a 20 Minutos i El Punt, el passat dia 14, que el procés participatiu de la Diagonal ha estat aturat fins després de les eleccions europees del 7 de juny per no barrejar peres amb pomes. Sembla ser que participant en la decisió sobre la reforma de la Diagonal podria fer-se campanya europea, al menys segons la llei electoral.

D'acord que estem davant un procés pioner (el de la Diagonal, no l'europeu) i el seny recomana anar amb cura i que no l'espatllem només començar, però la rauxa em fa exclamar: malament!

Malament perquè la següent fase del procés de la Diagonal, un cop feta la d'informació general, és recollir l'opinió dels ciutadans. Segon la llei electoral, en període de campanya només poden parlar els candidats?

Malament, perquè es perd una oportunitat per informar, amb la pràctica, que la possibilitat d'opinar personalment sobre una qüestió, res té a veure amb una campanya electoral.

Malament perquè les precaucions podrien consistir en repartir les anunciades butlletes, que a hores d'ara, amb la manca de concreció respecte la reforma de la Diagonal, podríen estar bàsicament en blanc per a que els ciutadans hi puguin escriure, de manera que poc missatge polític hauríen de contenir.

Malament perquè la coincidència d'una campanya electoral amb un procés dinàmic de participació podria ajudar al ciutadà a apreciar les diferències entre un i altre sistema d'elecció social i l'ajudaria a definir en quin es troba més còmode.

Malament perquè si lleigiu el que fins ara hi ha al web i.de.a. Diagonal, quants missatges electoralistes hi ha?

I malament, perquè si els ciutadans podem parlar lliurement en campanya electoral els perill deu estar en els missatges "institucionals" del procés participatiu... i això vol dir que les institucions no poden controlar el contingut dels seus missatges?

Bé, mentre, esperarem al 8 de juny.

Ramon Carrera

Nil's Blog: Barcelona rep el premi internacional de e-Government 2.0

Nil's Blog: Barcelona rep el premi internacional de e-Government 2.0

Felicitats per aquest premi. Crec que reforça, entre altres aspectes, el procés de consulta per a la reforma de la Diagonal. Per això val la pena pensar-hi amb una mica de deteniment.

Ramon Carrera.

I què podrem decidir...?

Molt bona nit, novament.

És ben conegut que les preguntes dels referèndums obren un ventall de possibilitats considerables d’orientar al votant en funció del resultat que “es desitgi”. Però és aviat per parlar de la pregunta/es a fer i ara per ara no tenim cap pista, més enllà, potser, d’un possible qüestionari molt reduït: opció a), opció b), segons semblen indicar els organitzadors de la consulta: ja hi entrarem quan tinguem més dades.

El problema es planteja precisament en la inexistència de la no-opció, sembla ser, pels comentaris de la premsa i pel que es desprèn de la pàgina “i.de.a.” que he enllaçat en altres entrades. La Diagonal entre Francesc Macià i Glòries s’ha deremodelar integralment, si o si, perquè el TramBaix i el TramBesòs s’han de trobar, si o si, i per fer-ho han de circular, si o si, per l’exterior i no es poden soterrar... O no, posats a preguntar...

Vaig assistir a la segona de les sessions informatives que s’han desenvolupat els dissabtes de 10 a 14 a la Casa Àsia. Valgui a dir que programar sessions informatives de quatre hores els dissabtes a matí, no sé fins a quin punt és un bon inici per a fomentar la participació ciutadana, tot i que, un cop allà, tots els ponents mereixien la pena ser escoltats: no vaig penedir-me i he recomanat l’assistència a qui m'ho ha preguntat. Però no cal fer cavall de batalla d’aquest tema, perquè “i.de.a” té previst (i ho espero, per refrescar conceptes) penjar les sessions (espero igualment que amb les preguntes dels assistents); ara per ara la pàgina informa que s’està recopilant el material. I com el fonament d’aquest bloc és la utilització de les TIC en processos d’elecció social, ja m’està bé.

Bé, al que anava. En aquella sessió, una senyora, veïna de la Diagonal (ara dubto si la primera en parlar), manifestava la seva preferència per a que en lloc d’esmerçar ningú sap quants diners en una nova obra faraònica (si no recordo malament l’expressió no fou seva però va sortir en una altra intervenció) el projecte consistís en una remodelació digue'm que d'adequació de l’actual Diagonal, com la coneixem, més transitable, i dedicar la resta del pressupost a altres necessitats de la ciutat. Hi hagueren altres opinions coincidents entre els assistents.

Però sembla que això no entra en les previsions dels planificadors del procés de la consulta icrec que hauria d’avaluar-se la possibilitat; permetre, en definitiva, que ambels diners que probablement costarà la redacció de només els projectes esmillori l’avinguda i amb la resta del que es prevegi gastar, s’atenguin altresnecessitats.

Jo no diré si estic a favor o en contra d’una o altra opció de depesa o si prefereixo que les llambordes tinguin incrustacions d’obres artístiques reconegudes. El que si dic, és que valdria la pena, posats a saber què pensen els ciutadans, donar-els-hi més camp per opinar. Bé, pensarà algú... Una consulta per decidir que es fa, una altra per decidir com es fa... Ah, aquesta és la gràcia de les TIC, com anirem veient.

Vagi per endavant que qualsevol consulta em sembla millor que la seva absència i aplaudeixo la iniciativa en general i la utilització de les TIC en particular, però posats a fer permeteu-me que us vagi explicant les meves reflexions.

Qui pot votar... propietaris o usuaris?

Molt bona nit.

Abans de parlar més concretament del procés "i.de.a. Diagonal" que en l'enllaç veureu resumidament en què consisteix, hi ha com a mínim dues qüestions alienes a la utilització de les noves tecnologies i que igualment es plantejarien en un referèndum tradicional amb urna i papereta. A les dues dedico aquesta entrada i la següent.

Anem per ara a qui podrà votar. El plantejament adoptat és que podran votar tots els barcelonins majors de 16 anys empadronats. Estic parlant de memòria en aquests moments en el primer dels dos casos que esmentaré, però si no recordo malament, representants de Convergència i Unió suggerien un període mínim d'empadronament, que situaven en un any, mentre una veu rellevant del Partit Popular de Catalunya ha reflexionat sobre el vot immigrant. No entraré en cap d'aquestes dues qüestions. Les deixo per si algú s'anima...

Hi ha una consideració diferent, per a mí més important: els propietaris poden votar, encara que no siguin usuaris, mentre els usuaris, si no són propietaris, queden exclosos.

Per propietaris (expressió que no m'agrada i per la que recolliré de bon grat qualsevol millor proposta) entenc els empadronats, més que res per distingir-los (d'aquí que no m'agradi la proposta) d'una altre col.lectiu: els usuaris de la Diagonal. Estarem d'acord que jo puc estar empadronat a Barcelona i trepitjar la Diagonal un cop al mes, o a l'any, o al quinqueni... mentre que hi ha persones no empadronades que utilitzen la Diagonal cada dia laborable, ja que hi han de passar per anar a treballar o, més significatius encara, que treballen en ella o el seu entorn. I igual algú hi té família i cada diumenge s'hi desplaça per fer "l'arròs" amb ella.

No veig clara doncs l'opció elegida, segurament perquè l'analitzo des d'un punt de mira economicista tenint en compte aquests consumidors, usuaris, que no poden opinar sobre com serà (bé, ja veurem si això, així, és possible) el lloc que freqüenten. I en el cas d'aquells que hi treballen, al menys, tampoc seria tant difícil delimitar el cens electoral: si els electors nord-americans s'han d'inscriure per votar, el contracte de treball o l'alta d'IAE o el contracte de lloguer del local on es té establert el negoci podrien donar dret a "censar-se" per aquesta ocasió. Al cap i a la fi, des del 16 de març que s'ha iniciat el procés "i.de.a. Diagonal" fins l'abril de l'any vinent hi ha temps per gestionar aquest cens.

Més difícil seria per la família que va a fer l'arròs amb els avis, però la perfecció no existeix.

Jo crec que l'usuari que es pugui acreditar, al menys, hauria de poder opinar sobre allò que usa.

Les TIC

Molt bona nit.

Són moltes les definicions de tecnologies de lainformació i comunicació que podem trobar, fonamentalment en funció del campd'estudi per al que necessitem definir-les. A tall d'exemple, vegem com JorgeEnrique Granados Díaz ens n'ofereix quatre, en menys de mitja pàgina.Personalment, per àmplia i adient al propòsit d'aquestes línies, em quedo ambla de Stephen Haag, Maeve Cummings y Donald J. MaCubbrey referenciada enl'article, perquè és senzilla, comprensible i abasta tots aquells estrisque estem darrerament acostumats a incorporar a la nostra existència:

"Las tecnologías de informaciónse componen de cualquier herramienta basada en computadora que la gente utilizapara trabajar con información, apoyar a la información y procesar lasnecesidades de información de una organización. Bajo esta definición ellosincluyen dentro de las TIC a las computadoras personales, Internet,teléfonos móviles, asistentes personas digitales y todo aquel dispositivosimilar".

Segur que en algun altre indret trobarem que "unaorganización" haurà estat substituïda per "las personas", queals nostres efectes és el que ens interessa. L'eina per excel·lència d'aquestconjunt, Internet, va nèixer amb fins no massa pacífics, però ha esdevingut uncanal d'informació i comunicació bàsic en el món desenvolupat i és utilitzatàmpliament a nivell personal. Els que estem aquí ho practiquem, de manera quetampoc cal estendre’s en el tema.

Una mica d’història d’Internet ens la ofereix, entremolts altres, Janet Abbate en Inventing the Internet. Cambridge: MIT Press, 1999, alhora que Andreu Veà Baróens obsequia amb la perspectiva d’algun dels principals protagonistes en el seudesenvolupament.

Però quedem-nos per ara amb la idea que quan aquíparlem de TIC, ens referim a Internet, bàsicament, però, també com veurem, atelefonia mòbil, a PDA’s i a la Televisió Digital Terrestre, com a mecanismesde generació, transmissió i recepció de la informació.

Intentarem veure si tot això serveix per a facilitarmecanismes de l’elecció social, centrant-nos en el que al meu entendre és elprincipal dels que s’han posat en pràctica en aquest país, si bé encaraincipient: el traginat mediàticament procés de transformació de la Diagonal deBarcelona, però del que poc se'n parla des d'una perspectiva de procediment basat en les TIC. En principi, generadors i receptors de la informació hauríen de retroalimentar les seves posicions mitjançant la transmissió de la informació de forma biunívoca.

Perquè el blog?

Estic realitzant el treball de final de màster sobre les possibilitats de les tecnologies de la informació i comunicació en el que a mi m'agrada dir "manifestació de les preferències individuals" més que, lacònicament, "política". Tinc el convenciment que els mitjans per trencar les barreres espai-temps tradicionals en la comunicació humana que posen al nostre abast Internet, la telefonia mòbil i la incipient televisió digital terrestre poden ser utilitzats en els procesos de decisió col.lectiva, a l'igual que ho són en el món laboral, econòmic i, en sentit ampli, cultural.

El meu treball pretén mostrar aquestes possibilitats, sense oblidar, però, que per a la seva implantació cal una determinació activa, més enllà de les paraules, d'aquells que regulen els processos de decisió col.lectiva, els representants polítics que hem escollit, d'una o altra manera.

En aquest marc, l'Ajuntament de Barcelona ha endagat el procés que podeu veure en la web a la que ja em remetia en la presentació: "i.de.a Diagonal". Es tracta, al meu entendre, de la proposta més ambiciosa duta a terme per una administració espanyola per a la utilització de les TIC en un procés de decisió: ambiciosa en un doble sentit, el de la població implicada (en principi tots els ciutadans empadronats a Barcelona) i el de la seva "efectivitat", atès que no es tracta de cap prova pilot ni assaig, sinó d'un procés real d'elecció.

Ara bé, personalment em queden (ens queden a alguns, a la vista de comentaris apareguts a la premsa) alguns temes que més enllà de l'objecte concret de la consulta val la penar comentar.

Ara per ara, més enllà d'un mes de la posada en funcionament de la pàgina web oficial del procés participatiu, s'hi troba a mancar un espai fuid d'aportacions dels ciutadans. És cert que tot just està acabant la primera fase del procés, la "i", d'informació prèvia i general del procés en sí i de la reforma de la Diagonal, i que posteriorment està pensat un període de recepció d'aportacions dels ciutadans, però hi ha reflexions que, com aniré (i espero, m'agradaria, que anirem") desgranant, podrien ser prèvies al procés i que segurament s'aniran posant de manifest al llarg del mateix.

Però primer, calen unes consideracions "tecnològiques" previes.

Presentació

M'agradaria que aquest blog fos un espai de reflexió sobre el procés de participació ciutadana anomenat "i.de.a Diagonal" endegat per l'Ajuntament de Barcelona relatiu a la reforma de l'Avinguda Diagonal de Barcelona derivada de la unió de les dues línies de tranvia TramBaix i TramBesòs.

No es tracta tant d'un espai de contrast d'opinions sobre com hauria (o no) de ser la Diagonal, encara que tothom que vulgui manifestar-les serà benvingut, sinó del procés participatiu en sí mateix, què es vota, com es vota, qui vota...

Començaré amb algunes reflexions molt generals.