divendres, 12 de juny de 2009

Vot electrònic, exclusivament?

La Mesura de govern sobre el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal estableix que la consulta ciutadana s’efectuarà mitjançant vot electrònic de forma exclusiva. És oportuna aquesta aposta?

En principi no ho tinc clar. Potser són masses novetats alhora. La primera consulta ciutadana directa amb possibilitat de votar de forma individual que no correspon a unes eleccions o a un referèndum sobre un gran tema nacional... i votar electrònicament?

Estònia, país capdavanter en utilitzar el vot electrònic en unes eleccions (més enllà dels assaigs experimentals circumscrits a una petita representació de l’electorat) utilitza simultàniament el vot electrònic amb la tradicional urna. Com assenyalen Fabian Breuer i Alexander H. Trechsel en el seu Report for the Council of Europe. E-Voting in the 2005 local elections in Estonia o, en general, fóra el marc estonià, Albert Batlle i Agustín Cerrillo (“TIC i processos polítics”, editat per la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. 2007), Rosa Borge (2005) o Josep M. Reniu (2007), la implantació del vot electrònic ha de ser progressiva, en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició. Al cap i a la fi, la divisòria digital existeix. Per molt que el vot electrònic remot a través d’Internet es complementi amb un sistema electrònic presencial instal·lat en els col·legis electorals (segur que amb el necessari assessorament també presencial de voluntaris), alguns col·lectius poden veure’s exclosos al buscar la urna i no trobar-la, per motius culturals o generacionals, com assenyala Pippa Norris (2002).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada