dijous, 22 d’octubre del 2009

Xarxes d’Opinió del FAD: Oriol Bohigas

La intervenció de l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas es caracteritza per una posició dubitativa en gairebé tots els temes que tracta sobre la reforma de la Diagonal sempre sota la idea genèrica que són els tècnics qui millor poden opinar al respecte, un cop analitzats els avantatges i inconvenients de diferents alternatives.

En línies generals, justifica una intervenció integral en la Diagonal donat el desordre actual dels diversos usos que se li donen, si bé aquesta reforma no pot ser presidida per la unió de les dues línies de tramvia (Besòs i Baix Llobregat); en tot cas, aquesta unió hauria de ser la conseqüència de la reforma, no el seu detonant. No és partidari, d’entrada, del tramvia, pel seu elevat cost i perquè la línia resultant seria massa llarga, encara que no concreta quins inconvenients planteja aquest segon aspecte. Planteja, en interrogació dubitativa, com la majoria de la seva intervenció, si les companyies concessionàries de les línies actuals de tramvia han pogut pressionar per a una reforma que permeti perllongar les línies. (A aquest punt, Ramon García Bragado, en la seva intervenció –veure l’entrada anterior-, contesta amb rotunditat que no hi ha hagut cap pressió dels actuals operadors). Es mostra més segur, en canvi, a l’afirmar que la circulació a Barcelona, en general, i la Diagonal, en particular, no és tant dolenta com en altres ciutats europees com París o Londres. Alhora, defèn que es mantingui l’arbrat actual.

Quant al procés participatiu endegat, comença advertint que ell no és partidari de la participació ciutadana amb un discurs que gira entorn plantejaments que podrien ser catalogats d’elitistes: ni que la gent volgués, difícilment podria analitzar el projecte, perquè no entén els plànols.

En aquest punt convindria recordar el potencial, no utilitzat ara per ara en i.de.a. Diagonal que suposen les noves tecnologies, mitjançant les quals podrien aproximar-se representacions visuals de diferents alternatives, sense tenir que anar a consultar plànols detallats, apropant-se la informació als ciutadans. Aquesta idea, en relació a la Diagonal, ha estat apuntada per l’assessor de comunicació Pau de Riba en el seu blog.

Tot i aquest començament més aviat contundent, Oriol Bohigas matisa posteriorment el seu concepte de participació, iniciant-lo a través de la consulta amb diversos grups de tècnics (RACC, Col·legi d’Arquitectes, universitats…). Tímidament, inclou la possibilitat d’una consulta, sense concretar, als ciutadans, en la qual es presentin els avantatges, inconvenients i costos de les diferents alternatives, per arribar a comentar, finalment, que en tot cas podria parlar-se de diferents nivells de participació en funció dels col·lectius implicats.

Efectivament, en temes d’especial contingut tècnic, la consulta ciutadana només pot se possible amb plantejaments clars i entenedors de les qüestions a debatre.

L’argumentació d’Oriol Bohigas pot trobar-se també en el següent article del diari El País.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada