divendres, 1 de maig de 2009

I què podrem decidir...?

Molt bona nit, novament.

És ben conegut que les preguntes dels referèndums obren un ventall de possibilitats considerables d’orientar al votant en funció del resultat que “es desitgi”. Però és aviat per parlar de la pregunta/es a fer i ara per ara no tenim cap pista, més enllà, potser, d’un possible qüestionari molt reduït: opció a), opció b), segons semblen indicar els organitzadors de la consulta: ja hi entrarem quan tinguem més dades.

El problema es planteja precisament en la inexistència de la no-opció, sembla ser, pels comentaris de la premsa i pel que es desprèn de la pàgina “i.de.a.” que he enllaçat en altres entrades. La Diagonal entre Francesc Macià i Glòries s’ha deremodelar integralment, si o si, perquè el TramBaix i el TramBesòs s’han de trobar, si o si, i per fer-ho han de circular, si o si, per l’exterior i no es poden soterrar... O no, posats a preguntar...

Vaig assistir a la segona de les sessions informatives que s’han desenvolupat els dissabtes de 10 a 14 a la Casa Àsia. Valgui a dir que programar sessions informatives de quatre hores els dissabtes a matí, no sé fins a quin punt és un bon inici per a fomentar la participació ciutadana, tot i que, un cop allà, tots els ponents mereixien la pena ser escoltats: no vaig penedir-me i he recomanat l’assistència a qui m'ho ha preguntat. Però no cal fer cavall de batalla d’aquest tema, perquè “i.de.a” té previst (i ho espero, per refrescar conceptes) penjar les sessions (espero igualment que amb les preguntes dels assistents); ara per ara la pàgina informa que s’està recopilant el material. I com el fonament d’aquest bloc és la utilització de les TIC en processos d’elecció social, ja m’està bé.

Bé, al que anava. En aquella sessió, una senyora, veïna de la Diagonal (ara dubto si la primera en parlar), manifestava la seva preferència per a que en lloc d’esmerçar ningú sap quants diners en una nova obra faraònica (si no recordo malament l’expressió no fou seva però va sortir en una altra intervenció) el projecte consistís en una remodelació digue'm que d'adequació de l’actual Diagonal, com la coneixem, més transitable, i dedicar la resta del pressupost a altres necessitats de la ciutat. Hi hagueren altres opinions coincidents entre els assistents.

Però sembla que això no entra en les previsions dels planificadors del procés de la consulta icrec que hauria d’avaluar-se la possibilitat; permetre, en definitiva, que ambels diners que probablement costarà la redacció de només els projectes esmillori l’avinguda i amb la resta del que es prevegi gastar, s’atenguin altresnecessitats.

Jo no diré si estic a favor o en contra d’una o altra opció de depesa o si prefereixo que les llambordes tinguin incrustacions d’obres artístiques reconegudes. El que si dic, és que valdria la pena, posats a saber què pensen els ciutadans, donar-els-hi més camp per opinar. Bé, pensarà algú... Una consulta per decidir que es fa, una altra per decidir com es fa... Ah, aquesta és la gràcia de les TIC, com anirem veient.

Vagi per endavant que qualsevol consulta em sembla millor que la seva absència i aplaudeixo la iniciativa en general i la utilització de les TIC en particular, però posats a fer permeteu-me que us vagi explicant les meves reflexions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada