Perquè el blog?

Estic realitzant el treball de final de màster sobre les possibilitats de les tecnologies de la informació i comunicació en el que a mi m'agrada dir "manifestació de les preferències individuals" més que, lacònicament, "política". Tinc el convenciment que els mitjans per trencar les barreres espai-temps tradicionals en la comunicació humana que posen al nostre abast Internet, la telefonia mòbil i la incipient televisió digital terrestre poden ser utilitzats en els procesos de decisió col.lectiva, a l'igual que ho són en el món laboral, econòmic i, en sentit ampli, cultural.

El meu treball pretén mostrar aquestes possibilitats, sense oblidar, però, que per a la seva implantació cal una determinació activa, més enllà de les paraules, d'aquells que regulen els processos de decisió col.lectiva, els representants polítics que hem escollit, d'una o altra manera.

En aquest marc, l'Ajuntament de Barcelona ha endagat el procés que podeu veure en la web a la que ja em remetia en la presentació: "i.de.a Diagonal". Es tracta, al meu entendre, de la proposta més ambiciosa duta a terme per una administració espanyola per a la utilització de les TIC en un procés de decisió: ambiciosa en un doble sentit, el de la població implicada (en principi tots els ciutadans empadronats a Barcelona) i el de la seva "efectivitat", atès que no es tracta de cap prova pilot ni assaig, sinó d'un procés real d'elecció.

Ara bé, personalment em queden (ens queden a alguns, a la vista de comentaris apareguts a la premsa) alguns temes que més enllà de l'objecte concret de la consulta val la penar comentar.

Ara per ara, més enllà d'un mes de la posada en funcionament de la pàgina web oficial del procés participatiu, s'hi troba a mancar un espai fuid d'aportacions dels ciutadans. És cert que tot just està acabant la primera fase del procés, la "i", d'informació prèvia i general del procés en sí i de la reforma de la Diagonal, i que posteriorment està pensat un període de recepció d'aportacions dels ciutadans, però hi ha reflexions que, com aniré (i espero, m'agradaria, que anirem") desgranant, podrien ser prèvies al procés i que segurament s'aniran posant de manifest al llarg del mateix.

Però primer, calen unes consideracions "tecnològiques" previes.