dijous, 22 d’octubre del 2009

Xarxes d’Opinió del FAD: Oriol Bohigas

La intervenció de l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas es caracteritza per una posició dubitativa en gairebé tots els temes que tracta sobre la reforma de la Diagonal sempre sota la idea genèrica que són els tècnics qui millor poden opinar al respecte, un cop analitzats els avantatges i inconvenients de diferents alternatives.

En línies generals, justifica una intervenció integral en la Diagonal donat el desordre actual dels diversos usos que se li donen, si bé aquesta reforma no pot ser presidida per la unió de les dues línies de tramvia (Besòs i Baix Llobregat); en tot cas, aquesta unió hauria de ser la conseqüència de la reforma, no el seu detonant. No és partidari, d’entrada, del tramvia, pel seu elevat cost i perquè la línia resultant seria massa llarga, encara que no concreta quins inconvenients planteja aquest segon aspecte. Planteja, en interrogació dubitativa, com la majoria de la seva intervenció, si les companyies concessionàries de les línies actuals de tramvia han pogut pressionar per a una reforma que permeti perllongar les línies. (A aquest punt, Ramon García Bragado, en la seva intervenció –veure l’entrada anterior-, contesta amb rotunditat que no hi ha hagut cap pressió dels actuals operadors). Es mostra més segur, en canvi, a l’afirmar que la circulació a Barcelona, en general, i la Diagonal, en particular, no és tant dolenta com en altres ciutats europees com París o Londres. Alhora, defèn que es mantingui l’arbrat actual.

Quant al procés participatiu endegat, comença advertint que ell no és partidari de la participació ciutadana amb un discurs que gira entorn plantejaments que podrien ser catalogats d’elitistes: ni que la gent volgués, difícilment podria analitzar el projecte, perquè no entén els plànols.

En aquest punt convindria recordar el potencial, no utilitzat ara per ara en i.de.a. Diagonal que suposen les noves tecnologies, mitjançant les quals podrien aproximar-se representacions visuals de diferents alternatives, sense tenir que anar a consultar plànols detallats, apropant-se la informació als ciutadans. Aquesta idea, en relació a la Diagonal, ha estat apuntada per l’assessor de comunicació Pau de Riba en el seu blog.

Tot i aquest començament més aviat contundent, Oriol Bohigas matisa posteriorment el seu concepte de participació, iniciant-lo a través de la consulta amb diversos grups de tècnics (RACC, Col·legi d’Arquitectes, universitats…). Tímidament, inclou la possibilitat d’una consulta, sense concretar, als ciutadans, en la qual es presentin els avantatges, inconvenients i costos de les diferents alternatives, per arribar a comentar, finalment, que en tot cas podria parlar-se de diferents nivells de participació en funció dels col·lectius implicats.

Efectivament, en temes d’especial contingut tècnic, la consulta ciutadana només pot se possible amb plantejaments clars i entenedors de les qüestions a debatre.

L’argumentació d’Oriol Bohigas pot trobar-se també en el següent article del diari El País.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Xarxes d’Opinió del FAD: Ramon García Bragado

Encara que trenquem l’ordre d’aparició en les Xarxes d’Opinió del FAD, començarem per resumir l’aportació del Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, pel que la seva opinió pot tenir de posició inicial del promotor de la consulta.

El Regidor comença la seva intervenció amb la idea d’una certa obsolescència de la Diagonal, amb una forta sobreutilització i preponderància del tràfic privat. El que es planteja amb la seva reforma és definir l’avinguda pels propers cent anys, en un model que la configuri com a gran passeig que doni preferència als vianants, el transport públic i els desplaçaments amb bicicleta. Creu que l’Eixample pot absorbir la reducció del transport privat si es planifica be. El transport públic ha de poder connectar directament els dos extrems de l’avinguda, pel que es planteja alguna línia de transport que la recorri, sigui o no el tramvia. Si és aquest darrer, ha de ser un model sense catenària elevada.

Respecte el procés participatiu, fa èmfasi que l’Ajuntament sempre consulta les seves decisions i planejaments amb els interessats, a través de les diverses associacions que formen l’entramat participatiu de la ciutat.

La consulta que ens ocupa s’articula en dues fases: una d’enumeració per part dels ciutadans dels elements que ha de tenir la nova Diagonal i que s’ha efectuat fins a 30 de setembre i una altra d’elecció entre dos projectes que seran elaborats pels tècnics de l’Oficina de la Diagonal, creada a l’efecte, votació que en principi tindrà lloc el mes d’abril.

Fa èmfasi en que la consulta s’efectuarà exclusivament per mitjans electrònics, però no explica perquè s’exclou qualsevol possibilitat de votació per urna física. Com dèiem en una entrada anterior, és important que la introducció del vot electrònic es faci en subsistència del sistema tradicional d’urna, tant

Al tema també apuntat en una de les primeres entrades d’aquest blog sobre la possibilitat que puguin votar també aquelles persones no empadronades a Barcelona però usuàries de la Diagonal (en algunes ocasions molt més usuaris que molts empadronats), el Regidor diu que és un tema no resolt, sense donar més detalls.

dijous, 15 d’octubre del 2009

La Diagonal al FAD: opinions d’experts en àudio

El blog que s’ha insertat en el web i.de.a Diagonal del que parlava el dia 10 ha incorporat a la “pàgina principal” un enllaç amb les Xarxes d’Opinió del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) on s’inclouen documents d’àudio recollint les opinions d’experts de diversos àmbits sobre la reforma de la Diagonal, tant pel que fa als aspectes urbans de la proposta (urbanisme, mobilitat, transport públic…) com al procés participatiu en sí.

Aparentment les opinions recollides no representen cap “postura oficial” sobre el tema, podent-se escoltar diversos punts de mira.

En les properes entrades resumiré les aportacions efectuades (fins ara són sis), centrant-nos en l’objecte d’aquest blog: la participació ciutadana. Com a mancança del recurs que comentem no es poden efectuar comentaris a aquestes opinions en el propi espai del FAD, però si algú vol manifestar el seu parer, en el seu defecte el podeu incorporar a cadascuna de les entrades que escriuré, una per cada personatge.

De totes maneres, és una nova i valuosa aportació d’i.de.a. Diagonal al debat sobre la reforma de la Diagonal.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Català-castellà en i.de.a. Diagonal

Potser és massa aviat i m’anticipo i ja s’està treballant en el tema; o no. En alguns indrets de la versió castellana del web i.de.a. Diagonal, els enllaços porten a documents escrits o parlats en català. L’exponent més destacat és el nou blog que comentava en l’entrada anterior. La versió castellana del web condueix al mateix indret que la catalana, la presentació i les aportacions a aquest blog són en català. Com suposo que l’única entrada fins a la data del blog, recollint diverses opinions sobre la reforma de la Diagonal, ha estat elaborada pels seus coordinadors, perquè no es tradueix al castellà?

Ja assenyalava en una entrada anterior, al parlar del nivell de participació fins ara registrat, la importància del model de vot electrònic d’Estònia. Fabian Breuer i Alexander H. Trechsel (2006), en l’”Informe al Consell d’Europa sobre la votació electrònica en les eleccions locals d’Estònia el 2005” assenyalen, com a una de les seves recomanacions, que l’idioma rus sigui incorporat a la web electoral, donat el nombre important de persones que el parlen a Estònia (la quarta part de la població) i el baix nombre, en proporció al seu total, d’electors amb el rus com a primera llengua que van utilitzar el vot electrònic. A les eleccions legislatives del 2007, el web de votació va incorporar funcions eminentment explicatives en rus, però el procés de votació electrònica no estava en rus. En el seu informe en relació a aquests darrers comicis, Alexander H. Trechsel (2007) insisteix en el tema.

Per experiència sé què és “pesat” traduir el mateix que un ha escrit a altres idiomes, però si es vol que el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal sigui el màxim d’obert als ciutadans, no és pot excloure per raó d’idioma la possibilitat de participar-hi d’una forma senzilla, amb el propi idioma. L’entrada actual del nou blog incorporat a i.de.a. Diagonal, només en català, limita aquesta participació en el fòrum que al seu voltant pugui crear-se.

El blog des del que escric, té versions catalanes, castellanes i angleses en WordPress i Blogger. Les castellanes són quatre cops més llegides que les catalanes des de servidors ubicats a Catalunya, segons el meu comptador.

Clar que és qüestió de prioritzar: idioma o possibilitats de participació, i aquest blog és dedica al segon aspecte.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

El web i.de.a. Diagonal s’anima

No sé si a la dinàmica del web i.de.a Diagonal se li ha aplicat una mena de “jornada de reflexió” mentre els ciutadans podien efectuar els seus suggeriments, limitant la capacitat participativa en el que fa referència a les possibilitats d’intercanvi d’opinions entre els interessats, però un cop finalitzada aquesta fase del procés el web ha experimentat un gir important en el que aquí ens ocupa, les possibilitats de les TIC en aquests tipus de consultes.

Des de la primera pàgina del web

2

es pot accedir a un nou blog que s’ha incorporat (sense adreça pròpia, pel que no es pot transcriure) amb la següent capçalera:

4

A la “pàgina principal” es presenten novament els tres documents en format pdf que varen sustentar les sessions presencials d’informació sobre l’actual Diagonal, als que ens vàrem referir en una entrada anterior (ubanisme, mobilitat i comerç). En aquest cas, però, l’enllaç a aquest document va precedit d’un resum sobre les seves conclusions, pel que les dades que conformen majoritàriament els documents pdf resulten més entenedores pel públic en general, superant així en part la mancança que en aquella entrada posàvem de relleu.

A la pàgina de “noticies” es presenta un resum de com s’ha instrumentat fins el moment el procés participatiu, recollint l’opinió dels ciutadans en uns qüestionaris que també hem comentat amb anterioritat.

Una de les novetats importants, als nostres efectes i més enllà del paper informatiu del blog fins ara apuntat, està en la tercera pàgina de blog, l’anomenada “i.dee.s rebudes”. En ella es recull una primera entrada amb nou de les aportacions fetes, sobre la que es pot fer un comentari, com en la majoria d’entrades d’un blog. Donada la diversitat d’opinions recollides en aquesta entrada, potser hagués estat millor efectuar una entrada per a cada opinió, de manera que els comentaris poguessin ordenar-se juntament amb l’opinió a la que facin referència.

Finalment, quant les pàgines del blog, a la darrera, “contacte”, s’ofereix una adreça de correu electrònic per a contactar amb els organitzadors del procés, que prometen contestar en 48 hores.

A la columna dreta de cada pàgina, s’hi troben seccions habituals en molts blogs. El primer apartat permet remetre’ns directament als documents pdf esmentats més amunt, descriptius de la situació actual de l’avinguda. El segons presenta la possibilitat de sindicació de continguts a través d’RSS amb les entrades o comentaris del blog. El tercer, “enllaços” s’ofereixen accessos a diverses webs més o menys oficials que es refereixen al tema, entre elles la de “Blog Barcelona” que ja fou discutida aquí amb anterioritat. En la quarta, sota el títol “parlen de Idea Diagonal” hi ha un vincle amb un article del diari “La Vanguardia” i un amb el blog d’un servidor (versió WordPress), detall que s’agraeix. La darrera secció d’aquesta columna dreta resulta també especialment interessant, ja que permet enllaçar amb tres iniciatives semblants de participació sustentada en la Xarxa desenvolupades a Berlin, Glasgow i Londres, pel que a més de resultar pràctic pels propòsits municipals, pot ajudar a augmentar el coneixement d’aquests tipus de procés.

Animo des d’aquí als lectors a aprofundir una mica en les possibilitats d’aquest nou blog dins el web i.de.a. Diagonal, que si no estic equivocat, porta només cinc dies de funcionament. Ara sí que pot començar a parlar-se d’una eina que més enllà de la informació pot fomentar el debat sobre la remodelació de la Diagonal. Necessitat més opinions de les que han formulat els ciutadans, no només les nou fins ara representades, i, sobretot, la participació dels que estiguin interessats en la iniciativa.