divendres, 1 de maig de 2009

Qui pot votar... propietaris o usuaris?

Molt bona nit.

Abans de parlar més concretament del procés "i.de.a. Diagonal" que en l'enllaç veureu resumidament en què consisteix, hi ha com a mínim dues qüestions alienes a la utilització de les noves tecnologies i que igualment es plantejarien en un referèndum tradicional amb urna i papereta. A les dues dedico aquesta entrada i la següent.

Anem per ara a qui podrà votar. El plantejament adoptat és que podran votar tots els barcelonins majors de 16 anys empadronats. Estic parlant de memòria en aquests moments en el primer dels dos casos que esmentaré, però si no recordo malament, representants de Convergència i Unió suggerien un període mínim d'empadronament, que situaven en un any, mentre una veu rellevant del Partit Popular de Catalunya ha reflexionat sobre el vot immigrant. No entraré en cap d'aquestes dues qüestions. Les deixo per si algú s'anima...

Hi ha una consideració diferent, per a mí més important: els propietaris poden votar, encara que no siguin usuaris, mentre els usuaris, si no són propietaris, queden exclosos.

Per propietaris (expressió que no m'agrada i per la que recolliré de bon grat qualsevol millor proposta) entenc els empadronats, més que res per distingir-los (d'aquí que no m'agradi la proposta) d'una altre col.lectiu: els usuaris de la Diagonal. Estarem d'acord que jo puc estar empadronat a Barcelona i trepitjar la Diagonal un cop al mes, o a l'any, o al quinqueni... mentre que hi ha persones no empadronades que utilitzen la Diagonal cada dia laborable, ja que hi han de passar per anar a treballar o, més significatius encara, que treballen en ella o el seu entorn. I igual algú hi té família i cada diumenge s'hi desplaça per fer "l'arròs" amb ella.

No veig clara doncs l'opció elegida, segurament perquè l'analitzo des d'un punt de mira economicista tenint en compte aquests consumidors, usuaris, que no poden opinar sobre com serà (bé, ja veurem si això, així, és possible) el lloc que freqüenten. I en el cas d'aquells que hi treballen, al menys, tampoc seria tant difícil delimitar el cens electoral: si els electors nord-americans s'han d'inscriure per votar, el contracte de treball o l'alta d'IAE o el contracte de lloguer del local on es té establert el negoci podrien donar dret a "censar-se" per aquesta ocasió. Al cap i a la fi, des del 16 de març que s'ha iniciat el procés "i.de.a. Diagonal" fins l'abril de l'any vinent hi ha temps per gestionar aquest cens.

Més difícil seria per la família que va a fer l'arròs amb els avis, però la perfecció no existeix.

Jo crec que l'usuari que es pugui acreditar, al menys, hauria de poder opinar sobre allò que usa.

1 comentari:

  1. Per mi els empadronats són les persones amb el “dret” de vot i per tant d’expressar la seva preferència en el projecte de Diagonal. Ho dic perquè pensant en un cas extrem, imaginem-nos que el que es reforma és el Passeig de la Castellana a Madrid. El meu company viatge molt sovint, 4 o 5 cops per setmana o més, a la capital i travessa, amb molta més freqüència que molts madrilenys, aquesta important via. Això li dona dret, com usuari que és, a decidir com serà el nou projecte? Em sembla que aquest argument està agafat pels pèls. Altra cosa, és que usuaris o no, puguin donar la seva opinió a través d’altres mitjans, tipus xats, diaris, etc.
    D’altra banda la proposta de CIU de tenir un mínim d’empadronament de 5 anys, pot ser llegida o interpretada com que a Barcelona tenim dues classes de ciutadans, els de tota la vida i els nouvinguts.

    ResponElimina