En Josep M. Espinàs publica avui un article a El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=699200&idseccio_PK=1006&h=) en el que per una part posa de relleu la ignorància de la majoria de la població en matèria urbanística, de manera que no s’entén perquè ens han de consultar. Per aquesta regla de tres, com és possible que votem els nostres representants al Parlament, per exemple, si la majoria dels mortals no tenim ni idea (tècnicament parlant) de les diferents alternatives per a reduir l’atur, del cost de construir un corredor mediterrani o de l’impacte macroeconòmic d’una variació en els impostos? És si fa no el mateix, a no ser que votem a un candidat perquè ens cau be i prou.
Ja he dit aquí mateix que no tots els tècnics opinen el mateix sobre la reforma de la Diagonal. Llavors, qui és més tècnic, el que diu blanc, el que diu negre o el que es situa en qualsevol lloc de l’espectre cromàtic intermedi? Els senyors que cobren per estudiar a fons les diverses possibilitats també podrien cobrar per explicar-les, documentar-les i possibilitar que aquells que vulguin analitzar el tema ho puguin fer. I a cop d’un “clic” podríem saber què diuen uns i altres i preferir allò que més s’avingui amb les nostres característiques.
L’article acaba amb una reflexió que aquests dies he vist efectuar a més d’un articulista: “¿i si la decisió sobre la Diagonal depèn del vot d’un noi de la Bonanova o d’una noia de Ciutat Vella?” Això només es cert si hi ha un únic votant. Imaginem 1.000 vots per l’opció A, 1.000 per la B i 1.000 per cap de les dues i que arriba el votant 3.001 i últim… Voti el que voti, serà ell qui ha decidit el resultat final?, els 1.000 vots anteriors a la seva arribada per a la mateixa opció no són també una mica responsables del resultat final?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada