dilluns, 29 de març de 2010

Els referèndums discutibles?

L’editorial de El Periódico d’ahir (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=697430&idseccio_PK=1006&h=) considera que els referèndums són discutibles.

Deixant, per ara, de banda les característiques de les propostes que es sotmetran a consulta sobre la reforma de la Diagonal, l’editorial de El Periódico planteja el dubte de l’oportunitat de fer una consulta popular al respecte, que mereix alguns comentaris.

En l’editorial es discuteix la figura dels referèndums ja que “els partits guanyen unes eleccions d’acord amb un programa que han d’aplicar, sense donar-hi més voltes”.Suposem, ara per ara, què efectivament és així, que els ciutadans llegeixen tots els programes electorals, els comparen i decideixen votar al partit que presenta el programa més adient a les seves idees, interessos i gustos. No recordo que en cap programa es parlés del tema, però pot fallar-me la memòria. Porto una hora buscant els programes detallats dels partits representats al consistori barceloní per a les eleccions municipals del 2007 i no n’he trobat cap. Però la culpa pot ser meva per no haver-los guardat en el seu dia, si és que els vaig llegir tots. De totes maneres, en el cas de Barcelona, existeix el Programa d’Actuació Municipal en el que sí que es concreten amb detall suficient les actuacions a realitzar durant el mandat per l’equip de Govern. Consulto en www.bcn.cat, apartat “Ajuntament” i dins d’ell en “Acció de Govern” i “Pla d’Actuació Municipal”, i arribo al document que descriu les actuacions previstes pel mandat: http://w3.bcn.es/fitxers/participacio/pam/pamdef.223.pdf. Faig una cerca per “Diagonal” i apareix la previsió de diverses actuacions puntuals a l’avinguda, però en cap lloc que es parli de la seva reforma o rehabilitació. Per tant, en el supòsit que jo hagi votat algun dels partits de l’equip de govern ara fa gairebé tres anys, en aquell moment ni em van parlar del tema ni me’l vaig plantejar. Certament que en el punt 4.3.3.4 del document (pàg. 151) es diu que “Concretarem l’ampliació de la xarxa de tramvia i, en particular, de la connexió Trambaix-Trambesòs” i en el 4.3.3.5, a la mateixa pàgina, es declara com “projecte cabdal” cercar acords necessaris amb la Generalitat sobre diversos intercanviadors, en la relació dels quals figura “Diagonal (autobús, metro, tramvia)”. No sé si queda clar que al parlar d’aquests temes en aquestes paraules s’està fent referència a la reforma de la Diagonal.

Però suposem que tot aquest raonament és d’algú que no té tot el dia per seguir els entramats polítics ni llegir entre línies i que no ha sabut trobar el que busca. Podria continuar sent vàlid el raonament de l’editorial que estem comentant, sempre i quan els programes electorals dels partits siguin el factor que fan decidir el vot dels ciutadans.

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (www.ceo.gencat.cat) publica periòdicament els Baròmetres d’Opinió Política, amb una bateria de preguntes que intenta copsar l’opinió ciutadana sobre la situació política a Catalunya. En els números 367, 419 i 518 s’efectuen preguntes concretes sobre les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Parlament Espanyol i Parlament Europeu, respectivament, algunes de les quals es refereixen a l’impacte de la campanya electoral en el vot. La sèrie de preguntes no és homogènia, però es pot observar que en el cas català, un 58,9% dels entrevistats varen seguir amb poc o cap interès la campanya i un 36% va llegir el programa electoral d’algun partit. En el cas espanyol i europeu, on les preguntes són més homogènies i el qüestionari està més elaborat, la campanya electoral fou seguida amb poc o cap interès pel 43% i 70% dels enquestats respectivament. Entre els que van seguir la campanya amb interès, en el cas de les eleccions al Parlament Espanyol a un 75% li va servir poc o gens per decidir el seu vot; en el cas de les eleccions europees, a un 83%.

Segur, doncs, que els partits guanyen unes eleccions d’acord amb un programa que han d’aplicar i resulta ociós demanar l’opinió dels ciutadans sobre qüestions concretes?

D’altra banda, aquest lloc no pretén discutir la coherència o no del sistema de disciplina de vot que els partits acostumen a implantar entre els seus càrrecs electes, però cal demanar al mateix als ciutadans? Si jo he votat al partit X, he de combregar amb tot el que decideix? No em poden permetre manifestar (de forma vinculant, s’entén, no només escrivint a la xarxa o a una carta al director d’un diari) la meva opinió sobre qüestions concretes? Si calgués desplegar per a cada consulta tota la maquinària electoral i de votacions a les que estem acostumats, la qüestió té fàcil resposta, però si a través d’Internet em puc assabentar de les alternatives i manifestar la meva opinió, només caldria desenvolupar un mecanisme de votació electrònica adient. I això ja existeix, i sinó que li preguntin als estonians o d’aquí uns dies als barcelonins o a la Guàrdia Civil, que ja fa anys efectua les eleccions als seus representants laborals de forma electrònica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada