Es requereix un quòrum mínim?

Enric Sierra (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100322/53897880481.html) planteja ahir a La Vanguardia el tema important de la significació o no del percentatge de participació d’una consulta com la que es planteja per la Diagonal.

Voldria fer una consideració inicial al respecte sobre la relativitat de les xifres (i no vull dir que la sigui la intenció del Sr. Sierra ni molt menys, se se’m mal interpreti). Es pot fer una lectura que 30.000 persones son poc significatives davant un fet, mentre que davant un altre es pot dir que son gairebé una multitud. Imaginem els comentaris que pot suscitar una manifestació de 30.000 persones recorrent la Diagonal en contra de la seva reforma o a favor de la mateixa? Algú s’atreviria a afirmar que Barcelona (tota) es manifesta a favor o en contra.

Imaginem ara que la reforma es tira endavant sense consulta popular, apel·lant al criteri dels experts i al bon fer dels representants electes, com en molts comentaris sobre el tema es pot llegir. Sense posar en dubte la professionalitat dels dos col·lectius, segur que no tots els experts opinaran el mateix (als diaris es pot contrastar aquests dies) i que no tots els responsables de votar el projecte en la seva qualitat de regidors del Consistori ho faran en el mateix sentit (com es posa de manifest). Llavors, qui està en el camí més encertat? Personalment ho tinc clar, tots, perquè les raons, d’uns pel si i els altres pel no, correspondran a diferents visions, totes elles respectables: és un tema de prioritats, sigui pel transport privat, pel públic, dins d’ell pel bus o el tram, pel pressupost, pels vianants, pels comerciants…

I els ciutadans no tenen prioritats? Si dels 41 regidors, assessorats/influits per determinats col·lectius, 22 voten una cosa, 18 una altra i 1 s’absté, els ciutadans mantenen col·lectivament aquesta proporció? És aquesta la voluntat dels votants en un tema que no estava explicitat en els programes electorals de les darreres eleccions en les que varen votar? No seria més acurat sentir l’opinió d’almenys 30.000?

Les claus sota el meu punt de vista són dues: donar la possibilitat (i facilitar) d’expressar l’opinió de cadascun (la utilitzin els que la utilitzin) i, abans, informar per a que puguin formar-se la seva opinió, escoltant als tècnics, als polítics, als grups directament implicats en els resultats de la reforma (o en la seva no realització).

I he de tornar a dir allò que aquestes dues claus, amb les noves tecnologies, són més factibles del que alguns afirmen. Manca experiència. I sense experiència, no hi ha evolució.