divendres, 9 d’abril de 2010

La democràcia dels experts

En el debat que s’organitza amb motiu de la reforma de la Diagonal no costa gaire trobar veus que per uns o altres motius justifiquen deixar la decisió en mans dels experts, ja sigui perquè el tema resulta massa complex fins i tot pels experts i només ells poden consensuar el camí a seguir, ja sigui perquè els ciutadans de carrer no en sabem d’aquestes coses, ni que ens les expliquin, segons defensen alguns.


No tornaré a dir que tot es tracta de la informació que es subministri sobre les diverses opcions, ja ho he fet recentment, ni que 10.000 opinions són més representatives que 50, diria jo. Però si vull deixar obertes dues reflexions que m’han sorgit avui.


La primera, res te a veure amb la reforma proposada, però si amb els experts. Una norma jurídica com és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya elaborada pels representats electes dels ciutadans a Catalunya, ratificada per qui va voler votar i sentenciada per més representants electes, aquest cop a nivell estatal, depèn en bona part de deu magistrats que al pas que van dictaminaran una sentència amb el vot de qualitat de la seva presidenta... Buf... Resulta que deu experts constitucionalistes no es posen d’acord en la seva decisió... Llavors, és inexorable la decisió d’experts? Com també deia dies enrere, si dintre aquest col·lectiu d’experts en qualsevol matèria trobem sempre opinions de tots colors (com ha de ser, crec), la seva decisió serà més sàvia que la de la resta de ciutadans?


La segona reflexió té ja més a veure amb la reforma de la Diagonal i el món de l’urbanisme. Vinc de presenciar l’estrena d’un documental anomenat La Diagonal (que recomano a qui pugui veure’l). Resulta que el Pla Cerdà, del que molts barcelonins estem orgullosos, també va tenir els seus detractors entre l’anomenat món dels “tècnics”. I ara contesto la pregunta que dies enrere formulava un articulista (del que ara lamento no recordar el nom), tot defensant la no celebració de la consulta: què hagués estat del Pla Cerdà si s’hagués sotmès a votació popular? Doncs no ho sé, com tampoc ho sé si els experts contraris al Pla haguessin tingut més pes en la presa de la decisió.


I decisió per decisió, em quedo amb la dels ciutadans, que al cap i a la fi són els que pagarem la remodelació i els utilitzarem, més o menys sovint, la Diagonal. Que els tècnics defensin les seves postures i cadascun de nosaltres la nostra preferència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada