dilluns, 29 de març de 2010

El vot entre els 16 i 18 anys

Pilar Rahola comenta en un article a La Vanguardia del proppassat dissabte (http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100321/53898859357/populismo-en-la-diagonal-la-vanguardia-barcelona-hereu.html) diversos motius sobre la improcedència del procés participatiu sobre la reforma de la Diagonal, un dels quals, segons ella, és el vot dels joves entre 16 i 18 anys, als quals considera amb capacitat indescriptible per opinar sobre temes d’urbanisme. Jo afegiria com la meva (que gairebé multiplico els 18 per tres) i la de la majoria dels mortals, incloent-hi la classe política. Però és que és obvi: quants Leonardos poden existir avui dia?.

La classe política, la classe empresarial, molts professionals liberals i també el ciutadà del carrer prenem decisions en les que no som experts perquè deixem que aquests, els experts, ens aconsellin o almenys donin la seva visió. I si volem més seguretat (i podem) demanem l’opinió de més d’un d’ells. Tot aquest procés de decisió es basa en un concepte que des de la col • laboració en un diari s’hauria de tenir en major consideració: la informació. Decideixi qui decideixi, ho farà en base a les dades que reculli sobre la qüestió. I crec que els joves, en els temps que corren, estan més habituats que molts de nosaltres a l’hora de tractar la informació. D’acord, serà a la vulguin, però saben tractar informació. I sense ella, als 18 o als 75 anys, si es vota és “a ull” com sembla sugerir l’autora de l’article quan es refereix als joves.

La clau de la qüestió és precisament la disposició d’informació. Aquesta és la base per a la presa de decisions, independentment de l’edat (sobrepassat un límit obvi, per descomptat). I sens dubte, qui recordi els seus anys acadèmics, fins i tot als 17, percebrà que és l’època de la vida en la qual es treballa amb més informació (una altra cosa és que es tregui fruit d’ella). Posteriorment, amb el temps i l’especialització de cadascú, la informació que es busca va sent més acotada i, de vegades, menys assimilable que durant la joventut.

El repte, davant de tots els ciutadans, és subministrar informació que permeti decidir quina opció preferim, o no, del projecte de reforma de la Diagonal. Es parla de si l’Eixample podrà absorbir el trànsit desviat des de la Diagonal o no, però encara no he vist cap anàlisi detallada sobre el perquè de si és que si o si és que no elaborat per cap expert, tot i que diuen que d’haver-los , n’hi ha. Es parla del cost econòmic, però no sé d’on surt ni com es finançarà. No he vist cap recreació visual en moviment dels projectes proposats que abasti un bon tram de la Diagonal, amb els seus vianants, els seus laterals, les seves cruilles i els seus vehicles, més enllà de les imatges pseudoanimades del web (www.bcn.es/diagonal/). Mentre no m’ofereixin tot això, no sé en base a què votaria, si pogués fer-ho. Com els de 16, 25, 43 o 80 anys …

I amb informació, en els centres educatius es poden obrir debats i anàlisi de propostes i dels seus impactes … cosa que no farem la majoria de nosaltres ni que anem a votar.

I no oblidem que en l’actualitat la informació està fortament lligada amb les noves tecnologies, sobre les que els joves de 16 a 18 anys poden donar-nos multitud de lliçons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada