De vacances per les europees

Llegeixo a 20 Minutos i El Punt, el passat dia 14, que el procés participatiu de la Diagonal ha estat aturat fins després de les eleccions europees del 7 de juny per no barrejar peres amb pomes. Sembla ser que participant en la decisió sobre la reforma de la Diagonal podria fer-se campanya europea, al menys segons la llei electoral.

D'acord que estem davant un procés pioner (el de la Diagonal, no l'europeu) i el seny recomana anar amb cura i que no l'espatllem només començar, però la rauxa em fa exclamar: malament!

Malament perquè la següent fase del procés de la Diagonal, un cop feta la d'informació general, és recollir l'opinió dels ciutadans. Segon la llei electoral, en període de campanya només poden parlar els candidats?

Malament, perquè es perd una oportunitat per informar, amb la pràctica, que la possibilitat d'opinar personalment sobre una qüestió, res té a veure amb una campanya electoral.

Malament perquè les precaucions podrien consistir en repartir les anunciades butlletes, que a hores d'ara, amb la manca de concreció respecte la reforma de la Diagonal, podríen estar bàsicament en blanc per a que els ciutadans hi puguin escriure, de manera que poc missatge polític hauríen de contenir.

Malament perquè la coincidència d'una campanya electoral amb un procés dinàmic de participació podria ajudar al ciutadà a apreciar les diferències entre un i altre sistema d'elecció social i l'ajudaria a definir en quin es troba més còmode.

Malament perquè si lleigiu el que fins ara hi ha al web i.de.a. Diagonal, quants missatges electoralistes hi ha?

I malament, perquè si els ciutadans podem parlar lliurement en campanya electoral els perill deu estar en els missatges "institucionals" del procés participatiu... i això vol dir que les institucions no poden controlar el contingut dels seus missatges?

Bé, mentre, esperarem al 8 de juny.

Ramon Carrera

Nil's Blog: Barcelona rep el premi internacional de e-Government 2.0

Nil's Blog: Barcelona rep el premi internacional de e-Government 2.0

Felicitats per aquest premi. Crec que reforça, entre altres aspectes, el procés de consulta per a la reforma de la Diagonal. Per això val la pena pensar-hi amb una mica de deteniment.

Ramon Carrera.

I què podrem decidir...?

Molt bona nit, novament.

És ben conegut que les preguntes dels referèndums obren un ventall de possibilitats considerables d’orientar al votant en funció del resultat que “es desitgi”. Però és aviat per parlar de la pregunta/es a fer i ara per ara no tenim cap pista, més enllà, potser, d’un possible qüestionari molt reduït: opció a), opció b), segons semblen indicar els organitzadors de la consulta: ja hi entrarem quan tinguem més dades.

El problema es planteja precisament en la inexistència de la no-opció, sembla ser, pels comentaris de la premsa i pel que es desprèn de la pàgina “i.de.a.” que he enllaçat en altres entrades. La Diagonal entre Francesc Macià i Glòries s’ha deremodelar integralment, si o si, perquè el TramBaix i el TramBesòs s’han de trobar, si o si, i per fer-ho han de circular, si o si, per l’exterior i no es poden soterrar... O no, posats a preguntar...

Vaig assistir a la segona de les sessions informatives que s’han desenvolupat els dissabtes de 10 a 14 a la Casa Àsia. Valgui a dir que programar sessions informatives de quatre hores els dissabtes a matí, no sé fins a quin punt és un bon inici per a fomentar la participació ciutadana, tot i que, un cop allà, tots els ponents mereixien la pena ser escoltats: no vaig penedir-me i he recomanat l’assistència a qui m'ho ha preguntat. Però no cal fer cavall de batalla d’aquest tema, perquè “i.de.a” té previst (i ho espero, per refrescar conceptes) penjar les sessions (espero igualment que amb les preguntes dels assistents); ara per ara la pàgina informa que s’està recopilant el material. I com el fonament d’aquest bloc és la utilització de les TIC en processos d’elecció social, ja m’està bé.

Bé, al que anava. En aquella sessió, una senyora, veïna de la Diagonal (ara dubto si la primera en parlar), manifestava la seva preferència per a que en lloc d’esmerçar ningú sap quants diners en una nova obra faraònica (si no recordo malament l’expressió no fou seva però va sortir en una altra intervenció) el projecte consistís en una remodelació digue'm que d'adequació de l’actual Diagonal, com la coneixem, més transitable, i dedicar la resta del pressupost a altres necessitats de la ciutat. Hi hagueren altres opinions coincidents entre els assistents.

Però sembla que això no entra en les previsions dels planificadors del procés de la consulta icrec que hauria d’avaluar-se la possibilitat; permetre, en definitiva, que ambels diners que probablement costarà la redacció de només els projectes esmillori l’avinguda i amb la resta del que es prevegi gastar, s’atenguin altresnecessitats.

Jo no diré si estic a favor o en contra d’una o altra opció de depesa o si prefereixo que les llambordes tinguin incrustacions d’obres artístiques reconegudes. El que si dic, és que valdria la pena, posats a saber què pensen els ciutadans, donar-els-hi més camp per opinar. Bé, pensarà algú... Una consulta per decidir que es fa, una altra per decidir com es fa... Ah, aquesta és la gràcia de les TIC, com anirem veient.

Vagi per endavant que qualsevol consulta em sembla millor que la seva absència i aplaudeixo la iniciativa en general i la utilització de les TIC en particular, però posats a fer permeteu-me que us vagi explicant les meves reflexions.

Qui pot votar... propietaris o usuaris?

Molt bona nit.

Abans de parlar més concretament del procés "i.de.a. Diagonal" que en l'enllaç veureu resumidament en què consisteix, hi ha com a mínim dues qüestions alienes a la utilització de les noves tecnologies i que igualment es plantejarien en un referèndum tradicional amb urna i papereta. A les dues dedico aquesta entrada i la següent.

Anem per ara a qui podrà votar. El plantejament adoptat és que podran votar tots els barcelonins majors de 16 anys empadronats. Estic parlant de memòria en aquests moments en el primer dels dos casos que esmentaré, però si no recordo malament, representants de Convergència i Unió suggerien un període mínim d'empadronament, que situaven en un any, mentre una veu rellevant del Partit Popular de Catalunya ha reflexionat sobre el vot immigrant. No entraré en cap d'aquestes dues qüestions. Les deixo per si algú s'anima...

Hi ha una consideració diferent, per a mí més important: els propietaris poden votar, encara que no siguin usuaris, mentre els usuaris, si no són propietaris, queden exclosos.

Per propietaris (expressió que no m'agrada i per la que recolliré de bon grat qualsevol millor proposta) entenc els empadronats, més que res per distingir-los (d'aquí que no m'agradi la proposta) d'una altre col.lectiu: els usuaris de la Diagonal. Estarem d'acord que jo puc estar empadronat a Barcelona i trepitjar la Diagonal un cop al mes, o a l'any, o al quinqueni... mentre que hi ha persones no empadronades que utilitzen la Diagonal cada dia laborable, ja que hi han de passar per anar a treballar o, més significatius encara, que treballen en ella o el seu entorn. I igual algú hi té família i cada diumenge s'hi desplaça per fer "l'arròs" amb ella.

No veig clara doncs l'opció elegida, segurament perquè l'analitzo des d'un punt de mira economicista tenint en compte aquests consumidors, usuaris, que no poden opinar sobre com serà (bé, ja veurem si això, així, és possible) el lloc que freqüenten. I en el cas d'aquells que hi treballen, al menys, tampoc seria tant difícil delimitar el cens electoral: si els electors nord-americans s'han d'inscriure per votar, el contracte de treball o l'alta d'IAE o el contracte de lloguer del local on es té establert el negoci podrien donar dret a "censar-se" per aquesta ocasió. Al cap i a la fi, des del 16 de març que s'ha iniciat el procés "i.de.a. Diagonal" fins l'abril de l'any vinent hi ha temps per gestionar aquest cens.

Més difícil seria per la família que va a fer l'arròs amb els avis, però la perfecció no existeix.

Jo crec que l'usuari que es pugui acreditar, al menys, hauria de poder opinar sobre allò que usa.

Les TIC

Molt bona nit.

Són moltes les definicions de tecnologies de lainformació i comunicació que podem trobar, fonamentalment en funció del campd'estudi per al que necessitem definir-les. A tall d'exemple, vegem com JorgeEnrique Granados Díaz ens n'ofereix quatre, en menys de mitja pàgina.Personalment, per àmplia i adient al propòsit d'aquestes línies, em quedo ambla de Stephen Haag, Maeve Cummings y Donald J. MaCubbrey referenciada enl'article, perquè és senzilla, comprensible i abasta tots aquells estrisque estem darrerament acostumats a incorporar a la nostra existència:

"Las tecnologías de informaciónse componen de cualquier herramienta basada en computadora que la gente utilizapara trabajar con información, apoyar a la información y procesar lasnecesidades de información de una organización. Bajo esta definición ellosincluyen dentro de las TIC a las computadoras personales, Internet,teléfonos móviles, asistentes personas digitales y todo aquel dispositivosimilar".

Segur que en algun altre indret trobarem que "unaorganización" haurà estat substituïda per "las personas", queals nostres efectes és el que ens interessa. L'eina per excel·lència d'aquestconjunt, Internet, va nèixer amb fins no massa pacífics, però ha esdevingut uncanal d'informació i comunicació bàsic en el món desenvolupat i és utilitzatàmpliament a nivell personal. Els que estem aquí ho practiquem, de manera quetampoc cal estendre’s en el tema.

Una mica d’història d’Internet ens la ofereix, entremolts altres, Janet Abbate en Inventing the Internet. Cambridge: MIT Press, 1999, alhora que Andreu Veà Baróens obsequia amb la perspectiva d’algun dels principals protagonistes en el seudesenvolupament.

Però quedem-nos per ara amb la idea que quan aquíparlem de TIC, ens referim a Internet, bàsicament, però, també com veurem, atelefonia mòbil, a PDA’s i a la Televisió Digital Terrestre, com a mecanismesde generació, transmissió i recepció de la informació.

Intentarem veure si tot això serveix per a facilitarmecanismes de l’elecció social, centrant-nos en el que al meu entendre és elprincipal dels que s’han posat en pràctica en aquest país, si bé encaraincipient: el traginat mediàticament procés de transformació de la Diagonal deBarcelona, però del que poc se'n parla des d'una perspectiva de procediment basat en les TIC. En principi, generadors i receptors de la informació hauríen de retroalimentar les seves posicions mitjançant la transmissió de la informació de forma biunívoca.