Suposant que la democràcia sigui aquell sistema d’ordenació de la vida pública pel qual els ordenats (ciutadans) decideixen per si mateixos com ordenar-se, la consulta sobre la reforma de la Diagonal ha estat un exemple de democràcia.
Algunes veus crítiques en relació als anomenats processos participatius afirmen que els ciutadans no som suficientment savis com per decidir què ens convé i en canvi els nostres representants, instruïts per suposats experts en la matèria, sí ho poden fer. No tornaré a insistir que no hi ha una saviesa “experta”. Hem vist com diversos experts han defès aquests dies tant l’opció A, com la B com cap de les dues. Qui té la raó?
El que sí que tinc clar és que si estem en una democràcia, no es pot ometre, sota pretextos tècnics, l’opinió del 79,84% d’aquells ciutadans que han decidit expressar el seu parer sobre la reforma de la Diagonal. Imaginem que no es fa la consulta, que el consistori municipal decideix dur a terme la reforma i que un cimera d’experts aconsella l’opció A (o la B, tant se val). Doncs be, la racionalitat dels demòcrates no participatius ens porta a desenvolupar un projecte de 125-136 milions d’euros en contra de l’opinió del 79,84% dels ciutadans que han votat, que són qui per una o altra via paguen les obres. Hum... Alguna cosa no em lliga.
Ha votat poca gent? Val, però per regla general (la perfecció no existeix) tothom que ha volgut votar ho ha fet. Si la democràcia té alguna cosa a veure amb la llibertat ha de respectar la decisió de la ciutadania, encara que sigui la de no manifestar-se en un tema donat. Quin impacte mediàtic hagués tingut pel comentaristes que ninguneixen la baixa participació una manifestació de 137.454 persones a la Diagonal en contra de les propostes A i B de reforma?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada