i.de.a Diagonal (1) – Presentació. Desaprofitament d’eines audiovisuals.

Amb aquesta entrada començarem a analitzar el web i a veure les seves possibilitats i mancances com a eina de participació.

La pàgina de presentació consta de quatre parts: una capçalera i tres columnes. La capçalera inclou els enllaços a les quatre grans seccions del web, que examinarem en entrades futures: “Procés participatiu”, “Tot el que has de saber de la Diagonal”, “Perquè creem la nova Diagonal” i “Què és i.de.a. Diagonal”.

El contingut d’aquesta pàgina s’explica en una entrada del propi web, de manera que no ens estendrem en detalls sobre la seva estructura. En síntesi, la columna de l’esquerra dóna accés a les eines participatives, la del centre recull les principals notícies sobre el procés (o, més sovint, recordatoris sobre el contingut del web) i la de l’esquerra dóna accés a pàgines d’especial interès informatiu del web.

A data d’avui, aquesta darrera columna ofereix un vídeo de 57 segons amb imatges de la Diagonal, en les que jugant amb la velocitat de la càmera sembla que es reivindiqui la transició del batibull diari a una tranquil·litat, gairebé relaxant: la anomenada, en vocabulari actual, pacificació urbana.

En l’enllaç del mig de la tercera columna es perd una oportunitat d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies per propagar el coneixement. Sota el títol “Et vas perdre les sessions formatives?” ... “Descarregat aquí tot el material” s’accedeix a tres documents en format pdf oferint les imatges que van acompanyar les exposicions dels diferents ponents en les sessions informatives que es van dur a terme durant els mesos de març i abril, que ja s’han comentat en una entrada anterior. Les sessions es van articular en quatre ponències i al final de cadascuna es va obrir un torn de preguntes. Tenint en compte que la capacitat tecnològica de l’Ajuntament de Barcelona permet la retransmissió en directe les sessions plenàries del Consell Municipal en el seu web, així com el seu visionat en diferit, es fa difícil entendre com “tot el material” de les sessions formatives es limita a les fitxes, alguns cops només amb imatges sense comentar, que acompanyaren l’exposició dels ponents. Per a una persona no iniciada en l’anàlisi de l’urbanisme, la mobilitat i el comerç de la zona de la Diagonal no és gens fàcil recomposar el discurs dels ponents, ni extreure conclusions a partir de les seves presentacions visuals, més enllà d’obtenir algunes dades curioses sobre aquests temes. No hagués estat més divulgatiu permetre l’accés a un enregistrament audiovisual íntegre de les sessions?

La darrera secció de la tercera columna enllaça amb una pàgina del web sobre l’art públic que es pot trobar a la Diagonal, que ja examinarem en el seu moment.

La columna de l’esquerra, destinada a les eines participatives dóna accés directe a la butlleta de participació, que comentarem abastament més endavant, i a un recull fotogràfic sobre la Diagonal en el que els lectors poden incloure les seves fotografies a través de l’aplicació Flickr de Yahoo.

Diversificació dels canals de participació i superioritat del lloc web

El proppassat dia 8 es va activar la segona fase del procés de consulta per a la reforma de la Diagonal: la recepció d’aportacions ciutadanes. Finalitzada la primera etapa, les sessions formatives, ja comentades en una entrada anterior, i després del parèntesi de les eleccions europees, també recollit en aquest bloc, s’està posant a disposició dels ciutadans un milió de butlletes impreses amb una petita enquesta que permet exposar l’opinió sobre el tema.

És important, pel que dèiem en referència al vot electrònic, la diversitat de canals que en canvi s’utilitzen en aquesta fase. Les butlletes prenen forma de tríptic, en el que figuren nou preguntes que analitzarem detingudament en entrades futures, i que són repartits a totes les llars de Barcelona, a més d’estar disponibles en les oficines d’atenció al ciutadà, en els equipaments propers a la Diagonal, en els transports públics que circulen o creuen la Diagonal i en la pròpia avinguda de la mà d’informadors que s’han desplegat en ella. Així doncs, pel ciutadà individual que no pot assistir a sessions presencials que es portaran a terme en les reunions de diversos òrgans de participació ja existents (consells sectorials, consells de barri, taules amb associacions de veïns...) es garanteix que li arribi la possibilitat de manifestar la seva opinió a través d’aquest tríptic.

En línia amb la universalització dels canals de participació en aquesta fase de recollida de propostes, també s’ha obert la possibilitat de contestar el qüestionari telefònicament.

Si el mecanisme de vot del referèndum en que es materialitzarà finalment la consulta s’ha circumscrit al vot electrònic, remot o presencial, la recollida d’idees prèvies a la formalització dels projectes a escollir s’efectua per mitjans no exclusivament electrònics.

En aquest punt, pendents de provar el canal telefònic, es posa de manifest un avantatge de l’ús del lloc web en relació al paper imprès. El tríptic, desplegat, té una mida de DIN A4, on una de les seves cares des destina a recollir l’opinió del participant i l’altra és la que conforma la portada, contraportada i resum del procés. Fruit d’aquesta condensació, les dues preguntes que es presenten en format obert, sense llista d’opcions que marcar, només permeten escriure en quatre línies de nou centímetres cadascuna. Mentre, les mateixes dues preguntes, contestades a través del web, permeten respostes com a mínim de la mateixa extensió que aquesta entrada. El nivell de descripció possible de les respostes obertes, per tant, és molt superior en la participació electrònica que en la de paper.

Vot electrònic, exclusivament?

La Mesura de govern sobre el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal estableix que la consulta ciutadana s’efectuarà mitjançant vot electrònic de forma exclusiva. És oportuna aquesta aposta?

En principi no ho tinc clar. Potser són masses novetats alhora. La primera consulta ciutadana directa amb possibilitat de votar de forma individual que no correspon a unes eleccions o a un referèndum sobre un gran tema nacional... i votar electrònicament?

Estònia, país capdavanter en utilitzar el vot electrònic en unes eleccions (més enllà dels assaigs experimentals circumscrits a una petita representació de l’electorat) utilitza simultàniament el vot electrònic amb la tradicional urna. Com assenyalen Fabian Breuer i Alexander H. Trechsel en el seu Report for the Council of Europe. E-Voting in the 2005 local elections in Estonia o, en general, fóra el marc estonià, Albert Batlle i Agustín Cerrillo (“TIC i processos polítics”, editat per la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. 2007), Rosa Borge (2005) o Josep M. Reniu (2007), la implantació del vot electrònic ha de ser progressiva, en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició. Al cap i a la fi, la divisòria digital existeix. Per molt que el vot electrònic remot a través d’Internet es complementi amb un sistema electrònic presencial instal·lat en els col·legis electorals (segur que amb el necessari assessorament també presencial de voluntaris), alguns col·lectius poden veure’s exclosos al buscar la urna i no trobar-la, per motius culturals o generacionals, com assenyala Pippa Norris (2002).