Reflexions sobre les dades de participació a 21 de setembre

Per primer cop s’han donat dades de participació en la fase actual del procés participatiu sobre la reforma de la Diagonal, la de recepció d’idees per part dels ciutadans. Tampoc en aquest cas s’ofereix la informació de forma assequible fàcilment a través del que hauria de ser el canal principal de comunicació del procés: el web dissenyat especialment per ell. En lloc d’una entrada específica pel tema, l’estadística es presenta en el dossier de premsa al que al·ludíem en l’entrada anterior respecte els resultats del procés participatiu dut a terme a les escoles.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, fins el dia 21 de setembre han opinat sobre la reforma de la Diagonal 25.246 persones omplint el qüestionari al que ens referíem en una entrada anterior, que d’acord amb les darreres dades de població de la ciutat representarien un 1,8% dels ciutadans amb dret a vot en el referèndum amb el que conclourà el procés participatiu: els empadronats de més de 16 anys. Les opinions rebudes, per canals de transmissió, han estat 23.170 omplint físicament el qüestionari i dipositant-lo en els llocs habilitats al respecte, 1.473 per Internet a través del web i.de.a. Diagonal i 603 per telèfon. La participació electrònica, per tant, és del 5,8% sobre el total de respostes rebudes.

Estonia és el primer país de món, i únic fins ara que jo sàpiga, que ha efectuat votacions electròniques serioses en les eleccions locals del 2005 i parlamentàries del 2007. Dic serioses, perquè més enllà de proves pilot en determinades taules electorals i grups específics d’electors, a Estònia el vot electrònic és possible per a tothom que vulgui utilitzar-lo. Doncs bé, del total de vots emesos, l’any 2005 un 2% foren electrònics; el 2007, el percentatge va augmentar al 5% (vegi’s Ülle Madise (2007) i Tarvi Martens (2007)). Per tant, la participació via web que ha registrat fins ara el procés de consulta de la reforma de la Diagonal és més que acceptable, en una modalitat que encara està en els inicis de la primera etapa. Probablement, la participació electrònica en aquest procés estarà per sota d’aquest atès que l’Ajuntament està intensificant la presència física de dinamitzadors de la iniciativa, qüestionari en mà, durant les festes de la Mercè, festa major de Barcelona.

Però aquestes dades favorables al procés, haurien de ser també tingudes en compte pels organitzadors de la consulta, que ara per ara mantenen que la fase final, el referèndum sobre dues iniciatives concretes, s’efectuï només per votació electrònica: el 94,2% dels participants en la recol·lecta d’opinions prèvies als projectes a votar han participat omplint físicament el qüestionari. De fet, pel que fa a la introducció de sistemes electrònics de votació, és important respectar un principi d'implantació progressiva en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició recomanada per la majoria de la literatura al respecte, tal com sintetitzen Batlle, Borge i Josep M. Reniu (2007) en els seus treballs.

Referències:

BATLLE, Albert; CERRILLO, Agustín (2007). “TIC i processos polítics”. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

BORGE BRAVO, Rosa (2005). "La participació electrònica: estat de la qüestió i aproximació a la seva classificació" [article en línia]. IDP. Revista d'Internet, Dret i Política. Núm. 1. Pàgs. 1-14. UOC. Barcelona. [Data de consulta: 11/11/2006]. <http://www.uoc.edu/idp/1/dt/cat/borge.pdf>

MADISE, Ülle (2007). “Internet Voting in Estonia Free & Fair Elections”. [presentació en línia]. Estonian National Electoral Committee. [Data de consulta: 9/5/2007]. <http://www.vvk.ee/engindex.html>

MARTENS, Tarvi (2007). “Internet Voting in Practice”. [presentació en línia]. Estonian National Electoral Committee. [Data de consulta: 9/5/2007]. <http://www.vvk.ee/english/tarvi0303.ppt>

RENIU i VILAMALA, Josep M. (2007). "Oportunitats estratègiques per a la implementació del vot electrònic remot" [article en línia]. IDP. Revista d'Internet, Dret i Política. Núm. 4. Universitat Oberta de Catalunya. [Data de consulta: 28/3/2007]. <http://www.uoc.edu/idp/4/dt/cat/reniu.pdf>

“Infants i joves imaginem la Diagonal”

El web participatiu i.de.a. Diagonal que estem comentant dóna a conèixer una exposició que es va inaugurar el proppassat dia 21 a la Sala Ciutat sobre el procés participatiu que s’ha efectuat a 23 escoles de la ciutat, per a que els seus alumnes opinin sobre com els hi agradaria que fos l’avinguda remodelada, sota el nom “Infants i joves imaginem la Diagonal”.


L’exposició, limitada, gairebé minimalista pel meu gust, però quina visita recomano (en un quart d’hora està vista), ja que alguna curiositat pot trobar-se, mostra en uns murals les principals idees que els infants i joves transmeten sobre la nova avinguda, per passar, tot seguit, a un espai on es poden observar amb més deteniment les propostes, compostes, si no recordo malament, per 96 cartolines on els participants han enganxat figures representatives dels usos que voldrien que es donés a la via sobre un plànol d’un parell de carrers de la Diagonal. Un vídeo sense so de menys de cinc minuts intenta explicar com es van desenvolupar les sessions a les escoles.


Naturalment amb un ús adequat de les possibilitats d’Internet, no caldria que us anés explicant tot això: us ho trobaríeu reproduït al propi web oficial del procés participatiu. A part de la ressenya informativa que he enllaçat, en una altra i.de.a. Diagonal resumeix la sessió que l’Alcalde va mantenir amb alguns dels participants en un saló municipal: res més. Fins i tot en la secció de notícies del web municipal general hi ha més informació que en el web participatiu: un vídeo presenta l’acte dels alumnes amb l’Alcalde i un dossier de premsa ofereix les principals idees comunes exposades pels alumnes; aquests documents també podrien estar accessibles des d’i.de.a. Diagonal, com ho podrien estar les 96 cartolines resultants dels debats i els murals de l’exposició. Una eina molt didàctica, però més difícil de mostrar per temes de dret a la pròpia imatge, i més en el cas de menors d’edat, seria exposar vídeos amb els debats que es van produir a les aules on realment podríem tots plegats conèixer l’opinió de qui, com bé diu l’Alcalde en la seva trobada amb els autors, seran els futurs usuaris de la nova Diagonal que es vol tirar endavant.

Plataforma Diagonal per a Tothom

Ja he comentat en ocasions anteriors la manca d’interactivitat que presenta la web i.de.a. Diagonal. Ara per ara és un espai informatiu que recopila historia, fotografies i vídeos, però no presenta cap possibilitat de deliberació, ni sobre el seu passat, present o futur, malgrat les possibilitats que ofereix Internet. En línia, en definitiva, amb la majoria de webs institucionals: informació sense possibilitats debat.

Novament la iniciativa particular s’ha mostrat dinàmica per a donar a conèixer, en aquest cas, les seves propostes. Si anteriorment em referia al Fòrum del Transport Català, enllaç que podeu trobar en l’apartat Debats a la Xarxa, com espai d’intercanvi d’opinions, avui us presento les propostes concretes que sobre una possible nova Diagonal efectuen des de la Plataforma Diagonal per a Tothom tant la pròpia plataforma, integrada per diverses associacions, com, en relació concreta a l’ús de la bicicleta, un dels seus components, el Bicicleta Club de Catalunya. A més, es pot consultar l’entrevista que avui publica l’edició digital del diari La Vanguardia amb el portaveu de la plataforma.

Perquè no es pot obtenir aquesta informació a la web participativa oficial i.de.a. Diagonal? Manca molt temps per la consulta del mes d’abril i els ciutadans interessats podrien anar considerant alternatives concretes.

Manca d’enllaç entre el Blog Barcelona i el web i.de.a Diagonal

Ja hem fet referència a la manca de possibilitats d’interrelació entre les persones interessades en intercanviar opinions sobre la reforma de la Diagonal que es posa de manifest en el web oficial del procés participatiu, i.de.a. Diagonal.

Però quina ha estat la sorpresa (o no sorpresa) al comprovar que en el Blog Barcelona, blog oficial de l’Ajuntament de Barcelona, hi figuren diverses aportacions sobre la reforma de la Diagonal. No seria bó, aprofitant les possibilitats de les TIC, com a mínim enllaçar en el web i.de.a. Diagonal els comentaris del Blog Barcelona relatius a la reforma de la Diagonal?

Si em permeteu jo sí que ho faré en aquest espai. Veureu que a la columna dreta d’aquest blog, com a “Blog Barcelona” apareixen dos enllaços, un que condueix a la pàgina principal del blog, però on no figuren localitzables les entrades referides a la reforma de la Diagonal, i un altre que porta a un nou blog que he creat sota el títol “La reforma de la Diagonal en el Blog Barcelona” i que enllaça en cada entrada amb una de les aportacions que sobre la reforma de la Diagonal s’han fet al Blog Barcelona. Aquestes entrades les he localitzat a través del cercador del Blog Barcelona. L’aniré actualitzant per a que no tingueu que fer tanta feina, perquè en el núvol d’etiquetes del Blog Barcelona tampoc hi tenim la “reforma de la Diagonal” per triar.

Nou recurs: unblogenred.es

He localitzat el blog de red.es, organisme del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio encarregat d’impulsar la societat de la informació. A a més del tema que ens ocupa, en unblogenred.es pot trobar-se informació i opinions sobre temes diversos relacionats amb la societat de la informació. L’entrada destinada al procés participatiu sobre la Diagonal no és que generi molt debat fins ara.

Nou recurs: Fòrum del Transport Català

En una entrada anterior feia referència a la manca d’interrelació amb i entre els ciutadans que ara per ara es troba a faltar al web oficial del procés participatiu i.de.a. Diagonal. La veritat és que el GoogleAlert, que m’ajuda a localitzar informació a la Xarxa sobre el tema que ens ocupa, no es gaire prolífic a mostrar resultats satisfactoris. Però a part d’algunes aportacions puntuals a comuninats virtuals, mereix especial atenció, per les aportacions sistemàtiques al tema dels seus col.laboradors, el Fòrum del Transport Català que deixo enllaçat en un nou apartat “Debats a la Xarxa”. Representa el que trobo en falta al web oficial: un espai realment de discusió entre els que hi vulguin col.laborar sobre el que ha de ser, no ha de ser, pot ser o no pot ser l’Avinguda Diagonal. Aquesta és el veritable potencial de la participació electrònica: crear un lloc d’idees, però públic, obert a tothom, no restringit a l’organitzador oficial del procés participatiu, com succeix amb la butlleta no visible per a la resta de participants en el procés que properament analitzarem.

i.de.a. Diagonal (2) – Manca d’interrelació

Una de les característiques principals d’Internet, especialment des de l’anomenada Web 2.0, és la possibilitat d’interrelació entre els seus usuaris, sigui a través de blogs, fòrums de discusió, missatgeria instantània o altres eines.

Cal pensar doncs si un procés de participació ciutadana electrònica, fonamentat en bona mesura en una web creada específicament a l’efecte, no hauria de contemplar un espai destinat a recollir els comentaris dels ciutadans, més enllà de la secció “El ciutadà pegunta“, que conté cinc qüestions plantejades per transeunts i respostes per tècnics municipals. Aquest apartat, a més, roman estàtic des de fa més de quatre meses, el 16 de març concretament, quan es va publicar el lloc per primer cop: les mateixes cinc persones, amb la mateixa pregunta, amb la mateixa resposta. I no és que els ciutadans no escriguin, és que no poden fer-ho.

Més llibertat de participació hi ha al grup fotogràfic “Penja les teves fotos de la Diagonal” on sí que s’hi pot accedir des de l’aplicació Flickr, però és una mostra fotogràfica.

i.de.a Diagonal (1) – Presentació. Desaprofitament d’eines audiovisuals.

Amb aquesta entrada començarem a analitzar el web i a veure les seves possibilitats i mancances com a eina de participació.

La pàgina de presentació consta de quatre parts: una capçalera i tres columnes. La capçalera inclou els enllaços a les quatre grans seccions del web, que examinarem en entrades futures: “Procés participatiu”, “Tot el que has de saber de la Diagonal”, “Perquè creem la nova Diagonal” i “Què és i.de.a. Diagonal”.

El contingut d’aquesta pàgina s’explica en una entrada del propi web, de manera que no ens estendrem en detalls sobre la seva estructura. En síntesi, la columna de l’esquerra dóna accés a les eines participatives, la del centre recull les principals notícies sobre el procés (o, més sovint, recordatoris sobre el contingut del web) i la de l’esquerra dóna accés a pàgines d’especial interès informatiu del web.

A data d’avui, aquesta darrera columna ofereix un vídeo de 57 segons amb imatges de la Diagonal, en les que jugant amb la velocitat de la càmera sembla que es reivindiqui la transició del batibull diari a una tranquil·litat, gairebé relaxant: la anomenada, en vocabulari actual, pacificació urbana.

En l’enllaç del mig de la tercera columna es perd una oportunitat d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies per propagar el coneixement. Sota el títol “Et vas perdre les sessions formatives?” ... “Descarregat aquí tot el material” s’accedeix a tres documents en format pdf oferint les imatges que van acompanyar les exposicions dels diferents ponents en les sessions informatives que es van dur a terme durant els mesos de març i abril, que ja s’han comentat en una entrada anterior. Les sessions es van articular en quatre ponències i al final de cadascuna es va obrir un torn de preguntes. Tenint en compte que la capacitat tecnològica de l’Ajuntament de Barcelona permet la retransmissió en directe les sessions plenàries del Consell Municipal en el seu web, així com el seu visionat en diferit, es fa difícil entendre com “tot el material” de les sessions formatives es limita a les fitxes, alguns cops només amb imatges sense comentar, que acompanyaren l’exposició dels ponents. Per a una persona no iniciada en l’anàlisi de l’urbanisme, la mobilitat i el comerç de la zona de la Diagonal no és gens fàcil recomposar el discurs dels ponents, ni extreure conclusions a partir de les seves presentacions visuals, més enllà d’obtenir algunes dades curioses sobre aquests temes. No hagués estat més divulgatiu permetre l’accés a un enregistrament audiovisual íntegre de les sessions?

La darrera secció de la tercera columna enllaça amb una pàgina del web sobre l’art públic que es pot trobar a la Diagonal, que ja examinarem en el seu moment.

La columna de l’esquerra, destinada a les eines participatives dóna accés directe a la butlleta de participació, que comentarem abastament més endavant, i a un recull fotogràfic sobre la Diagonal en el que els lectors poden incloure les seves fotografies a través de l’aplicació Flickr de Yahoo.

Diversificació dels canals de participació i superioritat del lloc web

El proppassat dia 8 es va activar la segona fase del procés de consulta per a la reforma de la Diagonal: la recepció d’aportacions ciutadanes. Finalitzada la primera etapa, les sessions formatives, ja comentades en una entrada anterior, i després del parèntesi de les eleccions europees, també recollit en aquest bloc, s’està posant a disposició dels ciutadans un milió de butlletes impreses amb una petita enquesta que permet exposar l’opinió sobre el tema.

És important, pel que dèiem en referència al vot electrònic, la diversitat de canals que en canvi s’utilitzen en aquesta fase. Les butlletes prenen forma de tríptic, en el que figuren nou preguntes que analitzarem detingudament en entrades futures, i que són repartits a totes les llars de Barcelona, a més d’estar disponibles en les oficines d’atenció al ciutadà, en els equipaments propers a la Diagonal, en els transports públics que circulen o creuen la Diagonal i en la pròpia avinguda de la mà d’informadors que s’han desplegat en ella. Així doncs, pel ciutadà individual que no pot assistir a sessions presencials que es portaran a terme en les reunions de diversos òrgans de participació ja existents (consells sectorials, consells de barri, taules amb associacions de veïns...) es garanteix que li arribi la possibilitat de manifestar la seva opinió a través d’aquest tríptic.

En línia amb la universalització dels canals de participació en aquesta fase de recollida de propostes, també s’ha obert la possibilitat de contestar el qüestionari telefònicament.

Si el mecanisme de vot del referèndum en que es materialitzarà finalment la consulta s’ha circumscrit al vot electrònic, remot o presencial, la recollida d’idees prèvies a la formalització dels projectes a escollir s’efectua per mitjans no exclusivament electrònics.

En aquest punt, pendents de provar el canal telefònic, es posa de manifest un avantatge de l’ús del lloc web en relació al paper imprès. El tríptic, desplegat, té una mida de DIN A4, on una de les seves cares des destina a recollir l’opinió del participant i l’altra és la que conforma la portada, contraportada i resum del procés. Fruit d’aquesta condensació, les dues preguntes que es presenten en format obert, sense llista d’opcions que marcar, només permeten escriure en quatre línies de nou centímetres cadascuna. Mentre, les mateixes dues preguntes, contestades a través del web, permeten respostes com a mínim de la mateixa extensió que aquesta entrada. El nivell de descripció possible de les respostes obertes, per tant, és molt superior en la participació electrònica que en la de paper.

Vot electrònic, exclusivament?

La Mesura de govern sobre el procés participatiu per a la reforma de la Diagonal estableix que la consulta ciutadana s’efectuarà mitjançant vot electrònic de forma exclusiva. És oportuna aquesta aposta?

En principi no ho tinc clar. Potser són masses novetats alhora. La primera consulta ciutadana directa amb possibilitat de votar de forma individual que no correspon a unes eleccions o a un referèndum sobre un gran tema nacional... i votar electrònicament?

Estònia, país capdavanter en utilitzar el vot electrònic en unes eleccions (més enllà dels assaigs experimentals circumscrits a una petita representació de l’electorat) utilitza simultàniament el vot electrònic amb la tradicional urna. Com assenyalen Fabian Breuer i Alexander H. Trechsel en el seu Report for the Council of Europe. E-Voting in the 2005 local elections in Estonia o, en general, fóra el marc estonià, Albert Batlle i Agustín Cerrillo (“TIC i processos polítics”, editat per la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. 2007), Rosa Borge (2005) o Josep M. Reniu (2007), la implantació del vot electrònic ha de ser progressiva, en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició. Al cap i a la fi, la divisòria digital existeix. Per molt que el vot electrònic remot a través d’Internet es complementi amb un sistema electrònic presencial instal·lat en els col·legis electorals (segur que amb el necessari assessorament també presencial de voluntaris), alguns col·lectius poden veure’s exclosos al buscar la urna i no trobar-la, per motius culturals o generacionals, com assenyala Pippa Norris (2002).

De vacances per les europees

Llegeixo a 20 Minutos i El Punt, el passat dia 14, que el procés participatiu de la Diagonal ha estat aturat fins després de les eleccions europees del 7 de juny per no barrejar peres amb pomes. Sembla ser que participant en la decisió sobre la reforma de la Diagonal podria fer-se campanya europea, al menys segons la llei electoral.

D'acord que estem davant un procés pioner (el de la Diagonal, no l'europeu) i el seny recomana anar amb cura i que no l'espatllem només començar, però la rauxa em fa exclamar: malament!

Malament perquè la següent fase del procés de la Diagonal, un cop feta la d'informació general, és recollir l'opinió dels ciutadans. Segon la llei electoral, en període de campanya només poden parlar els candidats?

Malament, perquè es perd una oportunitat per informar, amb la pràctica, que la possibilitat d'opinar personalment sobre una qüestió, res té a veure amb una campanya electoral.

Malament perquè les precaucions podrien consistir en repartir les anunciades butlletes, que a hores d'ara, amb la manca de concreció respecte la reforma de la Diagonal, podríen estar bàsicament en blanc per a que els ciutadans hi puguin escriure, de manera que poc missatge polític hauríen de contenir.

Malament perquè la coincidència d'una campanya electoral amb un procés dinàmic de participació podria ajudar al ciutadà a apreciar les diferències entre un i altre sistema d'elecció social i l'ajudaria a definir en quin es troba més còmode.

Malament perquè si lleigiu el que fins ara hi ha al web i.de.a. Diagonal, quants missatges electoralistes hi ha?

I malament, perquè si els ciutadans podem parlar lliurement en campanya electoral els perill deu estar en els missatges "institucionals" del procés participatiu... i això vol dir que les institucions no poden controlar el contingut dels seus missatges?

Bé, mentre, esperarem al 8 de juny.

Ramon Carrera

Nil's Blog: Barcelona rep el premi internacional de e-Government 2.0

Nil's Blog: Barcelona rep el premi internacional de e-Government 2.0

Felicitats per aquest premi. Crec que reforça, entre altres aspectes, el procés de consulta per a la reforma de la Diagonal. Per això val la pena pensar-hi amb una mica de deteniment.

Ramon Carrera.

I què podrem decidir...?

Molt bona nit, novament.

És ben conegut que les preguntes dels referèndums obren un ventall de possibilitats considerables d’orientar al votant en funció del resultat que “es desitgi”. Però és aviat per parlar de la pregunta/es a fer i ara per ara no tenim cap pista, més enllà, potser, d’un possible qüestionari molt reduït: opció a), opció b), segons semblen indicar els organitzadors de la consulta: ja hi entrarem quan tinguem més dades.

El problema es planteja precisament en la inexistència de la no-opció, sembla ser, pels comentaris de la premsa i pel que es desprèn de la pàgina “i.de.a.” que he enllaçat en altres entrades. La Diagonal entre Francesc Macià i Glòries s’ha deremodelar integralment, si o si, perquè el TramBaix i el TramBesòs s’han de trobar, si o si, i per fer-ho han de circular, si o si, per l’exterior i no es poden soterrar... O no, posats a preguntar...

Vaig assistir a la segona de les sessions informatives que s’han desenvolupat els dissabtes de 10 a 14 a la Casa Àsia. Valgui a dir que programar sessions informatives de quatre hores els dissabtes a matí, no sé fins a quin punt és un bon inici per a fomentar la participació ciutadana, tot i que, un cop allà, tots els ponents mereixien la pena ser escoltats: no vaig penedir-me i he recomanat l’assistència a qui m'ho ha preguntat. Però no cal fer cavall de batalla d’aquest tema, perquè “i.de.a” té previst (i ho espero, per refrescar conceptes) penjar les sessions (espero igualment que amb les preguntes dels assistents); ara per ara la pàgina informa que s’està recopilant el material. I com el fonament d’aquest bloc és la utilització de les TIC en processos d’elecció social, ja m’està bé.

Bé, al que anava. En aquella sessió, una senyora, veïna de la Diagonal (ara dubto si la primera en parlar), manifestava la seva preferència per a que en lloc d’esmerçar ningú sap quants diners en una nova obra faraònica (si no recordo malament l’expressió no fou seva però va sortir en una altra intervenció) el projecte consistís en una remodelació digue'm que d'adequació de l’actual Diagonal, com la coneixem, més transitable, i dedicar la resta del pressupost a altres necessitats de la ciutat. Hi hagueren altres opinions coincidents entre els assistents.

Però sembla que això no entra en les previsions dels planificadors del procés de la consulta icrec que hauria d’avaluar-se la possibilitat; permetre, en definitiva, que ambels diners que probablement costarà la redacció de només els projectes esmillori l’avinguda i amb la resta del que es prevegi gastar, s’atenguin altresnecessitats.

Jo no diré si estic a favor o en contra d’una o altra opció de depesa o si prefereixo que les llambordes tinguin incrustacions d’obres artístiques reconegudes. El que si dic, és que valdria la pena, posats a saber què pensen els ciutadans, donar-els-hi més camp per opinar. Bé, pensarà algú... Una consulta per decidir que es fa, una altra per decidir com es fa... Ah, aquesta és la gràcia de les TIC, com anirem veient.

Vagi per endavant que qualsevol consulta em sembla millor que la seva absència i aplaudeixo la iniciativa en general i la utilització de les TIC en particular, però posats a fer permeteu-me que us vagi explicant les meves reflexions.

Qui pot votar... propietaris o usuaris?

Molt bona nit.

Abans de parlar més concretament del procés "i.de.a. Diagonal" que en l'enllaç veureu resumidament en què consisteix, hi ha com a mínim dues qüestions alienes a la utilització de les noves tecnologies i que igualment es plantejarien en un referèndum tradicional amb urna i papereta. A les dues dedico aquesta entrada i la següent.

Anem per ara a qui podrà votar. El plantejament adoptat és que podran votar tots els barcelonins majors de 16 anys empadronats. Estic parlant de memòria en aquests moments en el primer dels dos casos que esmentaré, però si no recordo malament, representants de Convergència i Unió suggerien un període mínim d'empadronament, que situaven en un any, mentre una veu rellevant del Partit Popular de Catalunya ha reflexionat sobre el vot immigrant. No entraré en cap d'aquestes dues qüestions. Les deixo per si algú s'anima...

Hi ha una consideració diferent, per a mí més important: els propietaris poden votar, encara que no siguin usuaris, mentre els usuaris, si no són propietaris, queden exclosos.

Per propietaris (expressió que no m'agrada i per la que recolliré de bon grat qualsevol millor proposta) entenc els empadronats, més que res per distingir-los (d'aquí que no m'agradi la proposta) d'una altre col.lectiu: els usuaris de la Diagonal. Estarem d'acord que jo puc estar empadronat a Barcelona i trepitjar la Diagonal un cop al mes, o a l'any, o al quinqueni... mentre que hi ha persones no empadronades que utilitzen la Diagonal cada dia laborable, ja que hi han de passar per anar a treballar o, més significatius encara, que treballen en ella o el seu entorn. I igual algú hi té família i cada diumenge s'hi desplaça per fer "l'arròs" amb ella.

No veig clara doncs l'opció elegida, segurament perquè l'analitzo des d'un punt de mira economicista tenint en compte aquests consumidors, usuaris, que no poden opinar sobre com serà (bé, ja veurem si això, així, és possible) el lloc que freqüenten. I en el cas d'aquells que hi treballen, al menys, tampoc seria tant difícil delimitar el cens electoral: si els electors nord-americans s'han d'inscriure per votar, el contracte de treball o l'alta d'IAE o el contracte de lloguer del local on es té establert el negoci podrien donar dret a "censar-se" per aquesta ocasió. Al cap i a la fi, des del 16 de març que s'ha iniciat el procés "i.de.a. Diagonal" fins l'abril de l'any vinent hi ha temps per gestionar aquest cens.

Més difícil seria per la família que va a fer l'arròs amb els avis, però la perfecció no existeix.

Jo crec que l'usuari que es pugui acreditar, al menys, hauria de poder opinar sobre allò que usa.

Les TIC

Molt bona nit.

Són moltes les definicions de tecnologies de lainformació i comunicació que podem trobar, fonamentalment en funció del campd'estudi per al que necessitem definir-les. A tall d'exemple, vegem com JorgeEnrique Granados Díaz ens n'ofereix quatre, en menys de mitja pàgina.Personalment, per àmplia i adient al propòsit d'aquestes línies, em quedo ambla de Stephen Haag, Maeve Cummings y Donald J. MaCubbrey referenciada enl'article, perquè és senzilla, comprensible i abasta tots aquells estrisque estem darrerament acostumats a incorporar a la nostra existència:

"Las tecnologías de informaciónse componen de cualquier herramienta basada en computadora que la gente utilizapara trabajar con información, apoyar a la información y procesar lasnecesidades de información de una organización. Bajo esta definición ellosincluyen dentro de las TIC a las computadoras personales, Internet,teléfonos móviles, asistentes personas digitales y todo aquel dispositivosimilar".

Segur que en algun altre indret trobarem que "unaorganización" haurà estat substituïda per "las personas", queals nostres efectes és el que ens interessa. L'eina per excel·lència d'aquestconjunt, Internet, va nèixer amb fins no massa pacífics, però ha esdevingut uncanal d'informació i comunicació bàsic en el món desenvolupat i és utilitzatàmpliament a nivell personal. Els que estem aquí ho practiquem, de manera quetampoc cal estendre’s en el tema.

Una mica d’història d’Internet ens la ofereix, entremolts altres, Janet Abbate en Inventing the Internet. Cambridge: MIT Press, 1999, alhora que Andreu Veà Baróens obsequia amb la perspectiva d’algun dels principals protagonistes en el seudesenvolupament.

Però quedem-nos per ara amb la idea que quan aquíparlem de TIC, ens referim a Internet, bàsicament, però, també com veurem, atelefonia mòbil, a PDA’s i a la Televisió Digital Terrestre, com a mecanismesde generació, transmissió i recepció de la informació.

Intentarem veure si tot això serveix per a facilitarmecanismes de l’elecció social, centrant-nos en el que al meu entendre és elprincipal dels que s’han posat en pràctica en aquest país, si bé encaraincipient: el traginat mediàticament procés de transformació de la Diagonal deBarcelona, però del que poc se'n parla des d'una perspectiva de procediment basat en les TIC. En principi, generadors i receptors de la informació hauríen de retroalimentar les seves posicions mitjançant la transmissió de la informació de forma biunívoca.