Reflexions sobre les dades de participació a 21 de setembre

Per primer cop s’han donat dades de participació en la fase actual del procés participatiu sobre la reforma de la Diagonal, la de recepció d’idees per part dels ciutadans. Tampoc en aquest cas s’ofereix la informació de forma assequible fàcilment a través del que hauria de ser el canal principal de comunicació del procés: el web dissenyat especialment per ell. En lloc d’una entrada específica pel tema, l’estadística es presenta en el dossier de premsa al que al·ludíem en l’entrada anterior respecte els resultats del procés participatiu dut a terme a les escoles.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, fins el dia 21 de setembre han opinat sobre la reforma de la Diagonal 25.246 persones omplint el qüestionari al que ens referíem en una entrada anterior, que d’acord amb les darreres dades de població de la ciutat representarien un 1,8% dels ciutadans amb dret a vot en el referèndum amb el que conclourà el procés participatiu: els empadronats de més de 16 anys. Les opinions rebudes, per canals de transmissió, han estat 23.170 omplint físicament el qüestionari i dipositant-lo en els llocs habilitats al respecte, 1.473 per Internet a través del web i.de.a. Diagonal i 603 per telèfon. La participació electrònica, per tant, és del 5,8% sobre el total de respostes rebudes.

Estonia és el primer país de món, i únic fins ara que jo sàpiga, que ha efectuat votacions electròniques serioses en les eleccions locals del 2005 i parlamentàries del 2007. Dic serioses, perquè més enllà de proves pilot en determinades taules electorals i grups específics d’electors, a Estònia el vot electrònic és possible per a tothom que vulgui utilitzar-lo. Doncs bé, del total de vots emesos, l’any 2005 un 2% foren electrònics; el 2007, el percentatge va augmentar al 5% (vegi’s Ülle Madise (2007) i Tarvi Martens (2007)). Per tant, la participació via web que ha registrat fins ara el procés de consulta de la reforma de la Diagonal és més que acceptable, en una modalitat que encara està en els inicis de la primera etapa. Probablement, la participació electrònica en aquest procés estarà per sota d’aquest atès que l’Ajuntament està intensificant la presència física de dinamitzadors de la iniciativa, qüestionari en mà, durant les festes de la Mercè, festa major de Barcelona.

Però aquestes dades favorables al procés, haurien de ser també tingudes en compte pels organitzadors de la consulta, que ara per ara mantenen que la fase final, el referèndum sobre dues iniciatives concretes, s’efectuï només per votació electrònica: el 94,2% dels participants en la recol·lecta d’opinions prèvies als projectes a votar han participat omplint físicament el qüestionari. De fet, pel que fa a la introducció de sistemes electrònics de votació, és important respectar un principi d'implantació progressiva en coexistència amb els sistemes tradicionals, com a fórmula de transició recomanada per la majoria de la literatura al respecte, tal com sintetitzen Batlle, Borge i Josep M. Reniu (2007) en els seus treballs.

Referències:

BATLLE, Albert; CERRILLO, Agustín (2007). “TIC i processos polítics”. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

BORGE BRAVO, Rosa (2005). "La participació electrònica: estat de la qüestió i aproximació a la seva classificació" [article en línia]. IDP. Revista d'Internet, Dret i Política. Núm. 1. Pàgs. 1-14. UOC. Barcelona. [Data de consulta: 11/11/2006]. <http://www.uoc.edu/idp/1/dt/cat/borge.pdf>

MADISE, Ülle (2007). “Internet Voting in Estonia Free & Fair Elections”. [presentació en línia]. Estonian National Electoral Committee. [Data de consulta: 9/5/2007]. <http://www.vvk.ee/engindex.html>

MARTENS, Tarvi (2007). “Internet Voting in Practice”. [presentació en línia]. Estonian National Electoral Committee. [Data de consulta: 9/5/2007]. <http://www.vvk.ee/english/tarvi0303.ppt>

RENIU i VILAMALA, Josep M. (2007). "Oportunitats estratègiques per a la implementació del vot electrònic remot" [article en línia]. IDP. Revista d'Internet, Dret i Política. Núm. 4. Universitat Oberta de Catalunya. [Data de consulta: 28/3/2007]. <http://www.uoc.edu/idp/4/dt/cat/reniu.pdf>

Diversificació dels canals de participació i superioritat del lloc web

El proppassat dia 8 es va activar la segona fase del procés de consulta per a la reforma de la Diagonal: la recepció d’aportacions ciutadanes. Finalitzada la primera etapa, les sessions formatives, ja comentades en una entrada anterior, i després del parèntesi de les eleccions europees, també recollit en aquest bloc, s’està posant a disposició dels ciutadans un milió de butlletes impreses amb una petita enquesta que permet exposar l’opinió sobre el tema.

És important, pel que dèiem en referència al vot electrònic, la diversitat de canals que en canvi s’utilitzen en aquesta fase. Les butlletes prenen forma de tríptic, en el que figuren nou preguntes que analitzarem detingudament en entrades futures, i que són repartits a totes les llars de Barcelona, a més d’estar disponibles en les oficines d’atenció al ciutadà, en els equipaments propers a la Diagonal, en els transports públics que circulen o creuen la Diagonal i en la pròpia avinguda de la mà d’informadors que s’han desplegat en ella. Així doncs, pel ciutadà individual que no pot assistir a sessions presencials que es portaran a terme en les reunions de diversos òrgans de participació ja existents (consells sectorials, consells de barri, taules amb associacions de veïns...) es garanteix que li arribi la possibilitat de manifestar la seva opinió a través d’aquest tríptic.

En línia amb la universalització dels canals de participació en aquesta fase de recollida de propostes, també s’ha obert la possibilitat de contestar el qüestionari telefònicament.

Si el mecanisme de vot del referèndum en que es materialitzarà finalment la consulta s’ha circumscrit al vot electrònic, remot o presencial, la recollida d’idees prèvies a la formalització dels projectes a escollir s’efectua per mitjans no exclusivament electrònics.

En aquest punt, pendents de provar el canal telefònic, es posa de manifest un avantatge de l’ús del lloc web en relació al paper imprès. El tríptic, desplegat, té una mida de DIN A4, on una de les seves cares des destina a recollir l’opinió del participant i l’altra és la que conforma la portada, contraportada i resum del procés. Fruit d’aquesta condensació, les dues preguntes que es presenten en format obert, sense llista d’opcions que marcar, només permeten escriure en quatre línies de nou centímetres cadascuna. Mentre, les mateixes dues preguntes, contestades a través del web, permeten respostes com a mínim de la mateixa extensió que aquesta entrada. El nivell de descripció possible de les respostes obertes, per tant, és molt superior en la participació electrònica que en la de paper.