Més sobre la impossiblitat d'una consulta tècnica

Important, al meu entendre, aquesta reflexió del professor Joan Subirats:

"Las alternativas técnicas planteadas se someterán a consulta ciudadana. ¿Es necesario? Estos días, de sectores profesionales vinculados a la arquitectura y al urbanismo surgen muchas voces que muestran su escepticismo o su rechazo ante la eventualidad de la votación. Se alude a que en otras épocas las grandes decisiones urbanas no se votaron. Ni las urbanas, ni ninguna otra. Otros añaden que la opinión ciudadana no aportará valor o más bien genera confusión. No es un tema nuevo. No acaban de entender que no se somete a votación la viabilidad técnica, que se supone, sino la viabilidad social. Y que cuanto más complejo es un problema desde el punto de vista social, cuantas más aristas y posibles desacuerdos plantea, más necesario es incorporar legitimidad y consenso para que su implementación sea posible. La deliberación y el debate social son cada vez más imprescindibles en temas de alcance estratégico."http://www.elpais.com/articulo/cataluna/reforma/ciudad/elpepuespcat/20100410elpcat_9/Tes

Democràcia corporativista

Luis Alonso, candidat al deganat del Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya incideix en la impossibilitat que els ciutadans puguem decidir com pensem que hauria de ser una nova Diagonal.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=704388

Insisteixo en el que ja he dit en altres ocasions, es parla de decisions tècniques com si fossin axiomes que no cal demostrar. I quins tècnics tenen raó? Els que recomanin l'opció A, la B o la C?

La democràcia dels experts

En el debat que s’organitza amb motiu de la reforma de la Diagonal no costa gaire trobar veus que per uns o altres motius justifiquen deixar la decisió en mans dels experts, ja sigui perquè el tema resulta massa complex fins i tot pels experts i només ells poden consensuar el camí a seguir, ja sigui perquè els ciutadans de carrer no en sabem d’aquestes coses, ni que ens les expliquin, segons defensen alguns.


No tornaré a dir que tot es tracta de la informació que es subministri sobre les diverses opcions, ja ho he fet recentment, ni que 10.000 opinions són més representatives que 50, diria jo. Però si vull deixar obertes dues reflexions que m’han sorgit avui.


La primera, res te a veure amb la reforma proposada, però si amb els experts. Una norma jurídica com és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya elaborada pels representats electes dels ciutadans a Catalunya, ratificada per qui va voler votar i sentenciada per més representants electes, aquest cop a nivell estatal, depèn en bona part de deu magistrats que al pas que van dictaminaran una sentència amb el vot de qualitat de la seva presidenta... Buf... Resulta que deu experts constitucionalistes no es posen d’acord en la seva decisió... Llavors, és inexorable la decisió d’experts? Com també deia dies enrere, si dintre aquest col·lectiu d’experts en qualsevol matèria trobem sempre opinions de tots colors (com ha de ser, crec), la seva decisió serà més sàvia que la de la resta de ciutadans?


La segona reflexió té ja més a veure amb la reforma de la Diagonal i el món de l’urbanisme. Vinc de presenciar l’estrena d’un documental anomenat La Diagonal (que recomano a qui pugui veure’l). Resulta que el Pla Cerdà, del que molts barcelonins estem orgullosos, també va tenir els seus detractors entre l’anomenat món dels “tècnics”. I ara contesto la pregunta que dies enrere formulava un articulista (del que ara lamento no recordar el nom), tot defensant la no celebració de la consulta: què hagués estat del Pla Cerdà si s’hagués sotmès a votació popular? Doncs no ho sé, com tampoc ho sé si els experts contraris al Pla haguessin tingut més pes en la presa de la decisió.


I decisió per decisió, em quedo amb la dels ciutadans, que al cap i a la fi són els que pagarem la remodelació i els utilitzarem, més o menys sovint, la Diagonal. Que els tècnics defensin les seves postures i cadascun de nosaltres la nostra preferència.