dijous, 20 de maig del 2010

Els problemes tècnics

No cal insistir massa en les critiques que s’han vesat sobre els aspectes tecnològics de la fase de votació de la consulta per a la reforma de la Diagonal, però caldria fer alguna reflexió.

Com la perfecció no existeix, hi ha algun sistema que funcioni al 100%? Mai ningú de vostès ha anat a un caixer automàtic i s’ha trobat amb talls de línia, opcions no executables o senzillament el cartell vermell de “fora de servei”? Si estan connectats 11 hores a Internet, no hi ha cap pàgina de les que visiten actualment que costi més de l’habitual en carregar-se o fins i tot no sigui possible accedir-hi en alguna ocasió?

Crec sincerament, que se n’ha fet un gra massa, en alguns aspectes.

Cal distingir dos tipus de problemes: els específicament tècnics que no atempten necessàriament al dret a votar i els que han permès suplantar la identitat d’un participant. En un món ideal cap de les dues tipologies haurien d’haver-se donat, però si be les primeres són inherents al mecanisme de votació electrònica, la segona sí que resulta inexcusable.

El cap del grup majoritari de l’oposició al consistori municipal, el Sr. Xavier Trias, no va poder votar en el lloc que havia escollit per un cable desconnectat que no fou degudament detectat. Amb paciència, això sí, es va traslladar un centenar de metres a un altre punt de consulta presencial i allà va poder exercir a la primera el seu dret. La votació es va perllongar durant sis dies i es podia efectuar presencialment o per Internet, de manera que qui volia manifestar la seva opinió tenia altres opcions. D’acord que no és una situació ideal, però sí esmenable amb bona voluntat. Era el primer cop que massivament es feia una votació electrònica a la ciutat de Barcelona i, com tot en aquest món, necessita un rodatge.

Les penjades del sistema es resolvien reiniciant-lo, operació que no arribava als tres minuts, en condicions normals. Qui no ha anat a adquirir algun producte o a rebre algun servei i li han dit allò de “un moment, si us plau, que la màquina no funciona”?

Més greu que les errades tècniques en si és la seva manca de verificació inicial. La Gerent de Sistemes d’Informació de l’Ajuntament manifestava a la premsa (o això deia la premsa que havia manifestat) els primers dies de la votació que no s’havia fet una prova general del sistema el dia anterior. És que s’hagués tingut que fer, no el dia anterior, sinó abans. No sóc tècnic en sistemes d’informació, però estic segur que si Internet està ple de missatges generats automàticament de manera indiscriminada, el sistema de votació escollit podia sotmetre’s a una prova de recepció de milers de vots llançats simultàniament per intentar determinar la seva resistència.

Però tot i així, més preocupant encara resulta l’alteració d’un principi bàsic de la democràcia com és la identificació de la persona que vota. No es pot considerar permissible un mecanisme d’identificació basat en el número de DNI i data de naixement enviats per SMS rebent un codi autentificació per introduir en la pantalla de votació. Internet, pel bo i pel dolent, conté tanta informació que permet obtenir dades personals, principalment de ciutadans de rellevància. Ben coneguts són els casos del cap del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona o de la Infanta Cristina. Ni com a mecanisme per facilitar el vot es pot permetre aquest canal d’identificació. Quants avis, pares, germans o fills hauran votat sense ser-ne conscients? Mal favor a la participació ciutadana s’ha fet. Però té una fàcil solució (les errades estan per aprendre d’elles), no permetre mai més aquest mecanisme d’autentificació.

dimecres, 19 de maig del 2010

Perquè un cessament i no treballar per la ciutadania?

Si la consulta per a la remodelació de la Diagonal era un exercici de participació ciutadana, el cessament (és igual voluntari o involuntari) del Primer Tinent d’Alcalde Carles Martí un cop vistos els resultats no fa cap favor a aquests tipus de processos, sinó que en la meva opinió els hi dóna un cop de gràcia, ara per ara, al que tots han contribuït.

La distorsió del procés ha consistit en no saber mantenir allò que es va prometre al seu inici: que hi hauria neutralitat política sobre les opcions presentades. Lluny d’això, cada partit (uns més que altres) ha fet bandera d’una de les alternatives. El posicionament més o menys explícit del principal partit del govern municipal en favor d’una opció ha acabat convertint la consulta en un plebiscit –segons diuen els comentaristes (vegis el final d’aquest escrit)-, com ha estat abastament comentat els dies anteriors, durant i després de la setmana passada. I l’altre partit del govern municipal va manifestar que no hi havia opció diferent a reformar la Diagonal i que a més aquesta no es podia concebre sense el tramvia, afirmació que poc marge deixava aparentment al procés participatiu i que no deixa de sobtar en ple procés quan un dels seus representats és una de les veus més autoritzades d’aquest país en temes de participació.

En un procés de participació ciutadana és el diàleg entre els ciutadans el que el caracteritza, podent finalitzar amb una manifestació concreta de l’opinió de cadascú. Si be el primer punt s’ha acomplert, almenys per part de diverses entitats i col·lectius que han anat argumentant explícitament al respecte, el punt final, la votació, sembla haver-se convertit en un debat polític més, com s’hagués pogut suscitar arran la fluctuació dels preus de les roses el dia de Sant Jordi degut a la globalització, per dir qualsevol cosa.

Els processos de participació ciutadana poden néixer de dues maneres: perquè els propis ciutadans, agrupats convenientment, llencen una proposta a debatre o perquè l’administració institucional els hi presenta una alternativa a contrastar o diverses possibilitats d’elecció sobre una alternativa ja decidida. Com molts han dit, potser en el cas que ens ocupa mancava una primera proposta: remodelar integralment la Diagonal, sí o no; i en cas de resultat guanyador el “sí”, obrir un termini de propostes sobre les possibilitats, debatre-les i presentar-les a elecció dels ciutadans. I tot i així, en l’esquema escollit per a la consulta de la Diagonal, s’haguessin pogut unificar aquests debats desdoblant la famosa alternativa C (inexistent com a tal en el moment de la votació) per tal que les persones que varen decidir votar tinguessin l’oportunitat de manifestar clarament si no volien una reforma integral o si la volien però cap de les dues propostes oficials presentades els hi agradava: es tractava d’afegir un quadret més a la pantalla de votació. I una mica més enllà, s’hagués pogut obrir la possibilitat de propostes no realitzades només pels tècnics municipals sinó per altres col·lectius, que aquests dies ha quedat clar que d’existir, existeixen.

Si tot això s’hagués conduit sota una autèntica convicció de comptar amb l’opinió de la gent per tirar endavant (o no) un projecte i per tant demanar-los el seu parer des d’una neutralitat institucional en la formació de la decisió final, però amb un impuls institucional decidit (i realment sentit) del procés participatiu, el resultat final no hauria de representar un terratrèmol polític ni immolació personal de ningú, sigui voluntària o forçada, sinó, senzillament, un mandat ciutadà indicant que el camí a seguir. I com la Diagonal no ho és tot en la ciutat, aquells que estaven disposats a treballar en ella ho haurien d’haver continuat fent en allò pel que, en teoria, varen ser elegits: per representar als ciutadans i, per tant, per a treballar en les seves prioritats i necessitats. ¿És treballar per la ciutadania plegar (o fer plegar) un representant polític quan la ciutadania diu per quin camí vol anar? Potser el que caldria és precisament treballar (no ens ha de cansar repetir aquesta paraula) en aquest sentit, en el que vol la gent, no en el que es pensa que vol la gent.

Vaig tenir l’oportunitat de copsar l’opinió de dues-centes persones que varen votar en la consulta. Ni una A era a favor de l’Alcalde, ni una B anava mig en contra i ni una C pretenia fer-lo dimitir: els votants actuaven per raonaments més “simplistes”: pensant en la pregunta, en la forma de la nova Diagonal, en el transport, en el maca que ara és i no cal tocar-la, en el que podria ser, però tenim ara altres problemes, en que no vull que sigui així... però no en jocs d’estratègia. I això és la participació: una cosa més simple, sense tants embolics.

dilluns, 17 de maig del 2010

Un exercici democràtic

Suposant que la democràcia sigui aquell sistema d’ordenació de la vida pública pel qual els ordenats (ciutadans) decideixen per si mateixos com ordenar-se, la consulta sobre la reforma de la Diagonal ha estat un exemple de democràcia.

Algunes veus crítiques en relació als anomenats processos participatius afirmen que els ciutadans no som suficientment savis com per decidir què ens convé i en canvi els nostres representants, instruïts per suposats experts en la matèria, sí ho poden fer. No tornaré a insistir que no hi ha una saviesa “experta”. Hem vist com diversos experts han defès aquests dies tant l’opció A, com la B com cap de les dues. Qui té la raó?

El que sí que tinc clar és que si estem en una democràcia, no es pot ometre, sota pretextos tècnics, l’opinió del 79,84% d’aquells ciutadans que han decidit expressar el seu parer sobre la reforma de la Diagonal. Imaginem que no es fa la consulta, que el consistori municipal decideix dur a terme la reforma i que un cimera d’experts aconsella l’opció A (o la B, tant se val). Doncs be, la racionalitat dels demòcrates no participatius ens porta a desenvolupar un projecte de 125-136 milions d’euros en contra de l’opinió del 79,84% dels ciutadans que han votat, que són qui per una o altra via paguen les obres. Hum... Alguna cosa no em lliga.

Ha votat poca gent? Val, però per regla general (la perfecció no existeix) tothom que ha volgut votar ho ha fet. Si la democràcia té alguna cosa a veure amb la llibertat ha de respectar la decisió de la ciutadania, encara que sigui la de no manifestar-se en un tema donat. Quin impacte mediàtic hagués tingut pel comentaristes que ninguneixen la baixa participació una manifestació de 137.454 persones a la Diagonal en contra de les propostes A i B de reforma?

diumenge, 9 de maig del 2010

L'opció D del Fòrum del Transport Català

Adjunto l’enllaç amb la proposta d’una opció D presentada pel Fòrum del Transport Català com a nova i interessant aportació al debat.

http://diagonalopciod.com/